#cafeta “Esquizofrènia moral: ètica en el tracte amb els animals”

esquizomoral-001

Després d’haver abordat la qüestió de la violència masclista, ens endinsem ara, de la mà de l’Assemblea de Vegans, en el debat sobre l’ètica i els límits del tracte animal. Per a fer-ho, aquest dimecres, al Centre de Recursos per a Col·lectius, s’organitza un videofòrum amb la projecció d’un documental i el posterior debat guiat per membres de l’Assemblea.

La discussió es vertebrarà al voltant del concepte esquizofrènia moral. Encunyat pel professor de dret Gary Lawrence Francione, el terme fa referència a l’ètica canviant que envolta el tracte als animals. Així, doncs, el documental ens planteja qüestions com ara: si entenem que alguns animals mereixen la nostra consideració moral perquè són individus que senten i pateixen, ¿és coherent que no estenguem aquesta mateixa consideració a tots els animals que senten?

La cafeta tindrà lloc dimecres vinent 14 de desembre a les 13.30 h al Centre de Recursos per a Col·lectius, a la Plaça Cívica. No hi falteu. Us hi esperem!

Anuncis

#lamoviola amb Ganàpies

S’acosta la diada castellera d’hivern i, per anar escalfant motors, els Ganàpies protagonitzen la moviola d’aquesta setmana.

Els Ganàpies de la UAB neixen el 1995 i es converteixen en la primera colla castellera universitària. La colla té com a objectiu la pràctica i la difusió del folklore i la cultura catalana a través del món dels castells. Són ben conegudes les seves diades castelleres i les celebracions que realitzen per a tota la comunitat universitària, així com els seus tornejos de botifarra.

A laInstantània, l’Àlex i la Laura ens explicaven que l‘objectiu principal del col·lectiu és passar-s’ho bé. “La colla et permet conèixer gent d’altres carreres i facultats que d’una altra manera no t’hauries trobat”. Però més enllà de la companyonia i la xarxa de relacions que es teixeix entre assajos, diades i festes, la colla recalca la importància dels seus valors. “Els valors de Ganàpies, que acostumen a ser compartits amb altres colles, remarquen que tots junts aconseguim reptes. Aquests valors uneixen les persones del col·lectiu d’una manera diferent, particular, encara que ni millor ni pitjor que en altres col·lectius.”

Pocs dies abans de la diada, l’Eduard, l’Helena, l’Elena i la Marta ens expliquen la seva experiència ganàpia.

Si voleu participar-hi, consulteu el programa d’assajos al calendari dels col·lectius. Per a més informació, seguiu-los al Facebook, Twitter o contacteu-hi per correu electrònic.

#lamoviola amb UAB Quidditch Club

Una setmana més, una moviola més. Avui toca presentar l’equip UAB Quidditch Club- Autonoma‘s Ashwinders, el primer (i de moment únic) equip de Quidditch universitari present a l’Estat espanyol. Tot i que és un dels col·lectius més joves, el col·lectiu va néixer ara fa més d’un any per iniciativa d’un estudiant de l’Autònoma: el Marc Alcalà.

El quidditch és un esport, encara no reconegut oficialment, que va néixer el 2005 als Estats Units i que a poc a poc s’ha anat consolidant arreu d’Europa. És l’adaptació de l’esport fantàstic que es juga a la saga literària Harry Potter i, per aquesta raó, es caracteritza per la utilització d’elements propis dels llibres. Així, els jugadors es col·loquen una escombra entre les cames per tal de simular al màxim les condicions del joc a la ficció i utilitzen pilotes diferents: una que serveix per a eliminar els jugadors contraris i una per a marcar els punts a les anelles. Igualment, també participa en el joc un jugador que no pertany a cap dels dos equips i que té la funció d’snitch daurada. Aquest jugador va vestit de groc i porta un mitjó amb una pilota a dins com a cua. El partit finalitza quan un dels dos equips enxampa el mitjó.

El quidditch té un reglament internacional que es caracteritza per garantir la igualtat al camp en relació amb el gènere. Així, és obligatori que cada equip, format per 7 jugadors, no en tingui més de 4 del mateix gènere dins del camp. És important destacar que el gènere amb el qual un jugador se senti identificat és independent del seu sexe físic. En aquest sentit, el quidditch és un dels esports pioners a garantir la igualtat per a les dones i per al col·lectiu LGTBI.

L’equip es reuneix el dijous de 17:00 h a 19:30 h al camp de futbol que hi ha tot pujant les escales de la terrassa del bar dels FGC. Per a més informació, no dubteu a posar-vos en contacte amb ells a través del Facebook o el correu electrònic.

#laInstantània amb el Grup de Meditació Cristiana

dsc_0910

En Marco Schorlemmer i l’Eduard Pla, membres del Grup de Meditació Cristiana

Aquesta setmana continuem amb #laInstantània d’un col·lectiu que compta amb una llarga trajectòria dins del món associacionista de la universitat. El Grup de Meditació Cristiana es va fundar ara fa set cursos amb la voluntat d’oferir un espai de reflexió, un moment de pausa i de recolliment al campus. El col·lectiu defensa la necessitat de la no-acció dins del teixit associacionista i a la vida en general, i reclama la construcció d’espais de silenci per a poder sedimentar l’experiència de totes aquelles activitats que ens ocupen els dies. Per a conèixer més sobre la seva no-activitat, avui parlem amb el Marco Schorlemmer i l’Eduard Pla, ambdós investigadors del campus i membres del col·lectiu. Podeu assistir a les sessions de meditació cada dimarts de les 13:45 h a les 14:45 h al Centre de Recursos per a Col·lectius.

Què és el grup de meditació cristiana?

Marco: Som un grup obert a tota la comunitat universitària que ens trobem un cop a la setmana, normalment els dimarts al migdia, per a meditar plegats. Entenem per meditar estar en silenci, intentar buidar-nos de tots els pensaments, imatges, desitjos, etc. per tal de connectar amb la nostra interioritat.

Quina dinàmica segueixen les sessions?

M: Nosaltres som un grup que practiquem la meditació a través de les ensenyances d’un monjo que es deia John Main. A les trobades, per començar, refresquem què és la meditació dins del context d’aquesta tradició a partir dels seus escrits. A continuació fem silenci durant mitja hora i després acabem amb la lectura d’algun text de saviesa, ja sigui de la tradició cristiana o com d’altres.

Què diferencia la meditació cristiana d’altres tipus de meditacions?

M: Hi ha moltes formes de meditar segons cada tradició. De la manera que nosaltres ensenyem, triem una paraula o una frase curta, una que tingui un significat o que sigui important dins de la tradició i la recitem contínuament durant aquesta mitja hora de silenci. Durant la meditació no s’ha de pensar en el significat d’aquesta paraula, simplement es tracta d’una eina per a concentrar l’atenció. El nostre cap va a cent per hora i sorgeixen mil pensaments, per tant, encara que sembli molt senzill, meditar no és gens fàcil. L’objectiu, doncs, és ser capaços de controlar aquestes distraccions i quan ens distraiem, cosa que passa contínuament, saber identificar-ho i tornar a la repetició d’aquesta paraula o frase curta.

Què ens ensenya la meditació i quin objectiu té?

M: La meditació és precisament el camí que ens porta de la distracció a tornar-nos a centrar. No es tracta de buidar la ment, perquè això és impossible, sinó simplement d’aconseguir deslligar-nos dels nostres pensaments, els pensaments que sempre ens porten d’un lloc a l’altre i ens tenen a la seva mercè. Aprens a crear aquest espai on et deslliures del ritme frenètic del cap. És important saber tornar sempre a un punt de concentració.

Com sorgeix la idea de crear el grup?

M: Sorgeix d’una necessitat personal de voler meditar però, a la meditació, encara que sembli una cosa molt individual, un s’adona que necessita compartir aquesta pràctica amb els altres. El grup és important perquè, com que és una pràctica amb la qual ens podem desanimar ràpidament, de seguida pensem que no som capaços de meditar per les distraccions que tenim. El suport de persones que segueixen el mateix camí és una ajuda per a tornar a emprendre aquesta pràctica. Aquesta és la raó del grup.

D’altra banda amb la voluntat de crear un grup de meditació vam pensar que el context universitari era un bon lloc on fer-ho, ja que la universitat és un lloc on es formen persones, és una escola de formació. Però no només ha de formar en els coneixements intel·lectuals sinó que també és un lloc on es formen els valors, les emocions, etc. Precisament el teixit associatiu que existeix a la universitat és senyal que no només és un espai per als coneixements intel·lectuals. El grup de meditació era, doncs, la manera d’oferir a aquesta família universitària un espai on poder cultivar la interioritat.

Quantes persones formen el grup?

M: S’ha de dir que no és un grup multitudinari. La meditació no és una pràctica que atregui les masses, però sí que és una pràctica on les persones que hi participen, ho fan amb certa fidelitat. En total deuen haver vingut una vintena de persones, però el grup que s’ha mantingut estable al llarg de tots aquests anys s’acosta a les tres o quatre persones.

Relacionaríeu d’alguna manera la vostra vida laboral a la universitat amb el grup de meditació cristiana?

M: Jo entenc la meditació com una part integral de la vida. Si una cosa aprens meditant, és que la vida no està formada per facetes, sinó que tot està interrelacionat. Per tant, el creixement personal que un experimenta irradia en totes les activitats de la seva vida.

Com us inicieu en el món associatiu?

M: Nosaltres portem molts anys d’associacionisme carregats a l’esquena. Jo he estat al moviment escolta des de petit, com a cap, com a dirigent d’associació, etc.

Eduard: Jo també acumulo molts anys d’experiència dins del món associatiu. A l’Autònoma vaig ser un dels estudiants que va impulsar els ganàpies.
Marco: Portem l’associacionisme a la sang.

Quins aspectes positius i negatius destacaríeu de la vida associacionista en general i universitària en particular?

E: Jo, prenent idees del que ha dit el Marco, trobo important que al món associatiu també es treballi la dimensió interior o espiritual de la persona. Ha d’haver-hi espais per a això, a més d’un reconeixement institucional.

M: De la meva experiència associativa en general, a diferència de la que he tingut amb aquest grup, diria que potser com a associacions posem massa l’accent en l’activitat, a omplir la nostra vida d’activitats. Està bé, però sempre que aquesta part activa estigui compensada amb una part de silenci, de repòs, de contemplació, de recolliment per a equilibrar la balança. En el context universitari tot està molt pensat de cara a l’activitat i ens trobem que potser falta crear espais pel recolliment. Sí que es veu que existeix aquesta necessitat, perquè no només existim nosaltres, hi ha altres col·lectius que fan meditació, però tot i així el que he après de l’activitat associativa de la no-acció és que precisament falten espais per a poder fer no-acció.

Per acabar, què diríeu a les persones interessades perquè s’animessin a participar?

M: Que aprofitin aquest espai per a treballar un aspecte formatiu de la persona que és molt valuós i útil per la vida universitària, els estudis i la vida en general. Que encara que tenim l’etiqueta de grup de meditació cristiana, som un grup obert. Sí que practiquem la meditació des d’una tradició però som un grup obert al diàleg interreligiós i al diàleg secular. Al cap i a la fi, estar en silenci no requereix cap tipus d’adscripció a cap fe, ideologia o dogma. Simplement es tracta d’aprendre a estar en silenci amb un mateix.

Reprenem #laInstantània i inaugurem #lamoviola

lamoviola

Amb l’inici del nou curs lectiu els col·lectius reprenen la seva activitat. Un cop donat per finalitzat el merescut descans d’estiu però, i a causa de les irrefrenables voltes que dóna la vida, l’escenari ja no és el mateix que el del curs passat. Alguns col·lectius desapareixen deixant rere seu la petjada dels anys viscuts, d’altres emergeixen, s’agrupen i es constitueixen per a seguir ocupant els espais que els pertanyen.

Per tal de seguir la pista a uns dels principals actors del teixit associatiu de la universitat, des del blogdeldirectori reprenem vells projectes i n’engeguem de nous. L’any passat #laInstantània va permetre donar a conèixer tots aquells col·lectius participants, ajudar en la difusió de les seves activitats i motivar la participació. El resultat va ser un èxit i és per aquest motiu que, un any més, continuem.

Hi ha a més, una nova incorporació. Aquest curs, i amb pretensions d’allargar-se durant el pròxim, neix #lamoviola, una sèrie audiovisual que busca incentivar la participació en la vida associativa de la nostra universitat. El projecte s’articula entorn de 14 vídeos d’un minut i mig de durada que es podran veure a través del canal de Youtube de la Unitat de Dinamització Comunitària i que també es publicaran en el blog.

És a través d’aquesta finestra digital que diferents col·lectius inscrits a elDirectori ens explicaran la seva experiència en el món associatiu i, específicament, en el col·lectiu on participen. Així, doncs, l’objectiu és apropar, animar i motivar tots aquells i aquelles que hi estiguin potencialment interessats.

Un cop disparat el tret de sortida, només ens queda esperar bons resultats. I com sempre, llarga vida a tots aquells qui col·laboren i treballen per a construir el teixit associatiu de la universitat.

#LaInstantània amb la Coral de Logopèdia

IMG_20160427_131704

Aquesta setmana a #laInstantània ens trobem amb el col·lectiu de logopedes de la UAB, format per estudiants que s’han trobat amb la necessitat de posar-se per un moment a l’altra banda del mirall, conèixer la seva veu i aprendre els mecanismes que s’hi veuen implicats. No us perdeu què ens expliquen alguns membres de la “Coral de Logopèdia”!

Quan i com vau començar a participar en el món associatiu?

  • Jo vaig començar amb la Coral fa tres anys, quan es va crear el grup. Anteriorment fora de la UAB havia format part de grups de teatre i d’altres més de caire cultural i/o lúdic.
  • Jo no formo part de cap altra associació, participo únicament, amb la Coral.
  • Jo vaig començar al món associatiu als 16 anys, amb el club d’escacs de Ripollet. Aquí a la UAB he estat al CRUAB i a l’OTAKUAB, a part de la Coral.

Com funcioneu a nivell intern com a col·lectiu?

Hi ha hagut molts canvis. El primer any teníem una directora estable, la Nina, una figura que portava tots els assajos. Altres persones portaven el tema més de caire administratiu. Actualment encara es conserva més o menys l’estructura, però tothom fa una mica el que pot i ens repartim els papers en funció, també, de la disponibilitat.

Quins són els objectius principals de la Coral de Logopèdia?

Quan plantegem la Coral al principi de curs tenim l’objectiu d’actuar a dos concerts. El primer, que forma part de la inauguració oficial del curs a la Facultat de Psicologia i, el segon, al del Dia Internacional de la Veu, celebrat a la UAB aquest passat dilluns 25 d’abril. A partir d’aquest dia, ja depenem una mica de les oportunitats i ocasions que ens vagin sorgint, així com dels desitjos de la Coral. Anem treballant durant tot l’any sobre un mateix repertori de música que triem prèviament mitjançant votacions, aquest curs és el de The Beach Boys.

Expliqueu alguns aspectes positius i altres que us agradaria millorar en relació a la vostra experiència com a col·lectiu?

(+) Com que som estudiants de logopèdia, tenim l’oportunitat de passar per un procés molt necessari d’autoconeixement de la pròpia veu, una experiència que  d’altra manera no podríem viure.

(+) També, aquesta praxis ens permet, més enllà de l’autoconeixença, la millora de la qualitat vocal. Sovint duem a terme petites formacions que passen per ensenyar-nos tècniques vinculades amb el propòsit de millora de la veu, com per exemples les tècniques de relaxació i respiració. En aquest sentit també és una manera de posar en pràctica i eixamplar els coneixements assolits durant la carrera i sobretot en relació a la veu cantada.

(+) És una manera de fer pinya entre els diversos cursos de la carrera, som un grup molt unit, cosa que és important també a l’hora de fer els concerts.

(-) Només pot entrar gent que estigui estudiant Logopèdia, tot i que en un primer moment també ens ajuntàvem amb la gent de psicologia, era difícil quadrar horaris. El tema dels horaris és un dels més problemàtics de l col·lectiu.

Doncs, què li diríeu a les/els estudiants de logopèdia per tal que participessin amb vosaltres?

És un molt bon camp d’assaig per provar la veu cantada. Aprens en un sentit ampli tot el que té relació amb el “nostre món”, el món de la veu i de la logopèdia, tant a nivell acadèmic com extraacadèmic. Que no dubtin en posar-se en contacte amb nosaltres via correu electrònic. Així com, també, invitem a tota la comunitat UAB a passar-se per la nostra pàgina de Facebook!

 

#LAINSTANTÀNIA AMB CEA

DSC_0061[1]

Aquesta setmana a #LaInstàntania entrevistem a dues membres del Col·lectiu d’Estudiants Àrabs (CEA), la Fàtima, que estudia 1er de Psicologia i la Sabrin que estudia Ciències Polítiques.

Quan i com vau començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb CEA?

És la primera vegada que totes dues participem en el món associatiu.

Com funcioneu internament?

Tenim tant membres actius com membres no actius. Som, en total, al voltant de 60, però mai no hi som tots quan ens reunim.

Fàtima: La mitjana que assisteix a les reunions dels divendres de 3:15 h a 17:00 h és de 20 o 25 persones.

Sabrin: La jerarquia no és gens marcada, tots tenim els mateixos drets i deures, però sí que hi ha rols. Per exemple, l’Adil s’encarrega més de l’organització, busca els llocs per fer les reunions… Però a l’hora de fer les activitats i participar, tots som iguals. També s’ha de destacar que som les dones les que més participem, el nostre paper és clau.

Més concretament, doncs, quins són els objectius principals de l’associació?

Al principi, el CEA, era un grup principalment de persones àrabs que venien d’Erasmus i es coneixien aquí. Era un punt de trobada en comú de gent que tenia una mateixa cultura. Ara, a l’actualitat, hi ha gent àrab i gent d’altres països: mexicans, pakistanesos… L’objectiu principal és tenir un punt de trobada entre gent amb els mateixos interessos i poder tractar temes d’actualitat. Alhora té un component lúdic.

Per assolir aquest objectiu, quines activitats feu i quines teniu previstes pròximament?

Fàtima: Fem activitats sobre la identitat, que és un tema que interessa molt, ja que molts de nosaltres som de famílies no catalanes ni espanyoles. També fem exposicions sobre cultura en general i història relacionada amb el món àrab.

Sabrin: Com tots els col·lectius, a les festes també tenim la nostra paradeta per donar-nos a conèixer. A més a més, cada setmana fem una presentació. Cada persona que està al CEA ha d’escollir un tema que li agradi i li interessi i fer una explicació a tota la resta dels companys.

Em podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres de negatius us agradaria millorar?

(+) El contacte amb gent amb els mateixos interessos que tu, siguin del teu país o d’un altre. Sempre és interessant compartir diferents punts de vista. El terme àrab no ha de ser condicionant.

 (-) Ens agradaria que el col·lectiu fos més conegut, sovint hi ha reticències quan la gent s’assabenta que existeix un col·lectiu d’estudiants àrabs, ja que la gent no sap què fem.

Què li diríeu a algú per tal que vingués a CEA?

Si vols trencar prejudicis i sortir de la teva zona de confort, coneixent gent amb una cultura diferent a la teva, vine. Si t’agrada debatre, aquest és el teu lloc. Tots tenim diferents opinions, però sempre dialoguem sense cap problema. La paraula clau per nosaltres és la tolerància.