lesInstantànies

#laInstantània amb Grups Bíblics Universitaris

Els membres de Grups Bíblics Universitaris 

A laInstantània d’aquesta setmana us presentem a GBU (Grups Bíblics Universitaris) el grup d’estudiants que estudien la Bíblia, la donen a conèixer i tracten de treure’n i difondre’n les aplicacions pràctiques. Ens en parla la Samara, estudiant del màster en psicologia general sanitària i en David, estudiant del grau d’història i membres del col·lectiu.

Què és GBU?

Samara: GBU són les sigles de Grups Bíblics Universitaris. Som un grup d’estudiants cristians de l’Autònoma tot i que també estem presents en altres universitats públiques de Barcelona i de tot l’Estat Espanyol. A més a més formem part d’una xarxa d’associacions cristianes que tenen representació a 50 països.

David: Som un grup d’estudiants cristians que cadascú estudia la seva carrera. Estem lligats a la reforma protestant. El que volem és crear uns espais on debatre amb persones amb diferents rerefons, llegir la bíblia, comentar-la i trencar prejudicis.

Quan es va crear GBU?

D: GBU va sorgir a finals de la dècada dels setanta però no ens vam poder registrar a la universitat fins ben entrada la democràcia a la dècada dels vuitanta. Per això som un dels col•lectius amb més història de la universitat. A escala estatal som un grup força reduït, sumem uns 600 membres en tot l’Estat espanyol.

En què consisteixen les vostres trobades?

S: Ens trobem cada dijous de 15 a 17 més o menys. Primer hem dinat junts i després venim al Centre de Recursos on llegim algun fragment de la bíblia i després compartim opinions del que creiem que pot significar actualment. En el debat cadascú és lliure d’aportar el que vulgui. En les nostres lectures ens centrem molt a llegir passatges sobre la vida de Jesús.

Com us organitzeu internament?

S: Tenim un equip de responsables que som els que decidim sobre quins temes aniran les sessions i després les deleguem perquè cadascú presenti un tema o una lectura.
Tenim un equip format per quatre persones que són, per dir-ho d’alguna manera, els responsables que decideixen sobre quins temes tractaran les sessions, després aquests temes es deleguen perquè cadascú presenti una lectura. Dins d’aquest grup de representants un té el càrrec d’assessor i és el que s’encarrega de coordinar els col·lectius a la ciutat de Barcelona.

Quins són els vostres objectius com a col·lectiu?

S: El principal objectiu en el qual estem treballant ara a nivell universitat és que els estudiants es puguin apropar a la bíblia d’una manera natural, sense intermediaris per tal de poder formar-se la seva opinió de manera raonada sigui quina sigui aquesta.

D: També poder conèixer qui va ser Jesús d’una manera històrica.

És un requisit necessari ser cristià per participar en el col·lectiu?

S: No, de fet tenim un projecte que va adreçat a apropar a persones no creients la nostra visió de les coses.

D: Si el projecte es diu Uncover. Són uns llibrets que proposen conèixer la vida de jesús a través de l’evangeli de Lucas lligant-ho també amb temes actuals.

S: El llibre proposa una sèrie de preguntes que són per portar a debat. De fet ara ho hem començat a fer amb uns estudiants que no són creients. Hi ha també una part de lectura i després les propostes de debat tipus “Què és el que la gent busca en aquesta era obsessionada amb la fama”? L’objectiu seria parlar de temes actuals, com la fama, la cerca de la felicitat etc, i contraposar-ho a com s’aborden els mateixos tòpics a la bíblia amb l’objectiu de trobar cadascú el sentit individual.

Quines altres activitats organitzeu?

D: Un cop l’any organitzem unes jornades amb un cicle de xerrades juntament amb els diferents GBU de l’àrea de Barcelona.

És la vostra primera experiència en el món associatiu?

S: És la nostra primera experiència, sí.

Quins aspectes positius i negatius destacaríeu d’aquesta experiència?

S: Personalment destacaria la possibilitat de tenir un espai i un temps al mig de la setmana per desconnectar. Dinar junts, parlar, debatre sobre temes que ens interessen. Com a associació destacaríem tenir un lloc on poder reunir-nos perquè sabem que no sempre és així de fàcil i també el tracte que rebem aquí per part de la Unitat de Dinamització. Un altre aspecte positiu és la possibilitat de conèixer a gent nova.

D: Més que aspectes negatius jo diria aspectes a millorar. Un d’ells seria fer més visible el nostre col·lectiu. Donar-nos a conèixer al campus. Un altre punt seria millorar la nostra relació amb els col·lectius presents a la universitat. I per acabar destacaria fer més activitats d’impacte social.

Que l’hi direu a algú perquè s’animes a participar amb vosaltres?

S: Doncs que s’animin a descobrir per ells mateixos qui va ser Jesús com a personatge històric. Llegir i jutjar per ells mateixos si això té un sentit o no. Potser hi ha gent que pensa que Jesús va ser un mestre, un erudit o un líder polític quan en realitat va ser una persona que va fer front a les autoritats que hi havia en aquell moment.

Per més informació seguiu-los a Facebook o visiteu el seu web.

#laInstantània amb Gamers

En Marc i l’Adrián, membres del col·lectiu Gamers UAB

La Instantània d’aquesta setmana ens porta Gamers UAB, un col·lectiu reviscut aquest curs lectiu gràcies a l’empenta i les ganes d’un grup d’estudiants de l’Escola d’Enginyeria. Gamers UAB és una associació creada per a donar un espai a la comunitat d’amants dels videojocs a l’Autònoma. El grup és un lloc on divertir-se, aprendre i treballar per a eliminar els estigmes i els estereotips associats al col·lectiu gamer. Ens ho expliquen en Marc i l’Adrián, president i vocal de l’associació, respectivament. 

Expliqueu-nos: què és Gamers UAB?

Marc: Gamers UAB és un col·lectiu d’estudiants de l’Autònoma que comparteixen la passió pels videojocs. No només ens interessa jugar-hi, sinó que també ens agrada tot el que hi ha “darrere les càmeres” dels videojocs. També seguim les competicions.

Adrián: Ara mateix ens estem construint. Som un col·lectiu molt jove i la majoria d’integrants —entre 20 o 30 persones— som de l’Escola d’Enginyeria, que és on es va crear Gamers UAB, encara que també hi ha gent d’altres facultats.

Marc: Actualment, la comunitat gamer està creixent moltíssim i, tot i que sí que és cert que hem nascut a l’Escola d’Enginyeria, a partir d’aquí ens hem estès per tot el campus i hem arribat a diferents facultats. Ara hi ha gent de la Facultat de Filosofia, de Comunicació, etc. El boca-orella funciona.

Quin és el perfil dels membres integrants del col·lectiu?

M: Un 25 % del col·lectiu són dones. També treballem per a desmuntar el tòpic que diu: “només els homes juguen a videojocs de manera habitual”. Estem en contacte amb algunes associacions per a organitzar esdeveniments en comú que potenciïn la diversitat.

A: D’altra banda, com que els jocs cada cop són més coneguts i n’hi ha de tants tipus, en conseqüència també hi ha gent de tot tipus que hi juga: nois,  noies, gent a qui li agraden els videojocs només per la història, gent a qui li agrada veure com juguen els professionals o gent que en gaudeix en general amb aquesta afició.

Com sorgeix la idea de crear el col·lectiu?

M: Ja fa un temps que teníem la idea al cap. Abans existia un altre col·lectiu que es deia Gamers UAB que, de tant en tant, organitzava un torneig però només hi havia una persona a càrrec del col·lectiu i la idea no va acabar de funcionar. Nosaltres ja feia temps que teníem ganes de muntar alguna cosa relacionada amb la tecnologia i, en veure que el nostre nexe en comú eren els videojocs, vam pensar a reviure el col·lectiu Gamers UAB.

Quin és el vostre objectiu principal com a col·lectiu?

M: L’objectiu principal del col·lectiu és construir una comunitat que tingui com a nexe els videojocs, independentment de què interessi a casa membre: si t’agrada veure’ls, si t’agrada jugar-hi, si t’agrada la història, si t’agraden els gràfics, etc. D’altra banda, també volem formar els membres en camps com ara el desenvolupament bàsic de videojocs, que és un taller que volem fer. A més, hem pensat a portar ponents d’empreses del sector. Bàsicament, pretenem difondre informació sobre diferents àmbits dels videojocs i que el missatge arribi a tota la universitat.

Com us organitzeu internament dins del col·lectiu?

M: Seguim una estructura jeràrquica, és a dir, en aquest cas jo sóc el president i l’Adrián és el vocal. Tot i això, treballem de manera assembleària. Es convoca el ple, on venen tots els socis i es debaten certs temes, com per exemple l’aprovació de l’organització de la LAN Party. L’objectiu és que tot el que organitzem s’hagi portat a debat perquè creiem que aquesta és l’essència del col·lectiu, que tots els nostres membres se sentin part de les decisions.

És el primer cop que participeu en un col·lectiu?

M: , amb Gamers UAB ens hem tirat a la piscina.

A: Jo també, a més és el meu primer any de carrera i m’hi he tirat de cap.

Quins aspectes positius i quins de negatius destacaríeu de la vostra experiència dins d’un col·lectiu universitari?

M: Com a aspecte positiu, destacaria la voluntat d’agrupar gent amb un interès pels videojocs per a poder gaudir de temps junts, divertir-nos i aprendre. Un altre aspecte que cal destacar és la predisposició a col·laborar i participar que tenen els membres del col·lectiu; tothom és molt participatiu. Com a aspecte negatiu, assenyalaria les dificultats a l’hora d’arribar a més gent, però a poc a poc ho anem aconseguint a través del boca-orella. També és el primer cop que ens trobem amb una cosa així i encara tenim poca idea de com fer-ho. Ara estem aprenent moltíssim, però quan comences una associació des de zero et sents molt perdut, perquè tot està per fer i en sabem molt poc. Un altre problema és el local, ja que no tenim un lloc on poder-nos trobar. També treballem per a solucionar això.

A: Volem tenir un espai on poder desar el material de gamers, on els membres del col·lectiu puguin anar quan vulguin a jugar, on organitzar les activitats i esdeveniments, etc. D’aquesta manera, els membres tindran la sensació que tenen un lloc fix per a ells.

Què us ha aportat formar part de Gamers UAB personalment?

A: A mi, en general m’agrada ajudar i quan formo part d’alguna cosa i, amb sort, les coses surten bé, m’omple molt personalment.

M: A mi m’ha aportat moltes coses, des de coneixements legals fins a l’oportunitat de conèixer molta gent, cosa que sempre està bé. Fins ara, el col·lectiu m’ha aportat molt i espero que em segueixi aportant moltes altres coses en el futur.

Què li diríeu a la gent perquè s’animés a formar part del col·lectiu?

M: Que el nostre objectiu és crear una gran comunitat a l’Autònoma, treballar per a desmuntar els mites sobre la gent que juga a videojocs i acabar amb l’estigma amb què es marca les persones pel simple fet de jugar. Sobretot els diríem que estem oberts a tothom qui vulgui venir, que com més siguem, més coses grans podrem fer. Els rebrem amb els braços oberts.

Per a més informació, seguiu-los a Twitter i Facebook o contacteu amb ells a través del correu electrònic.

#laInstantània amb Korean Club

Maria, Sara i Jiseung, membres del col·lectiu Korean Club.

Reprenem laInstantània amb l’entrevista d’un dels nous col·lectius inscrits a elDirectori. Korean Club és el col·lectiu d’estudiants interessats en activitats relacionades amb la cultura coreana: música, idioma, tradicions, gastronomia, kdramas, etc. El grup es va fundar el passat octubre i pròximament faran la seva presentació oficial al campus amb la quarta activitat de la programació de la Unitat de Dinamització Comunitària: un intercanvi gastronòmic Corea del Sud – Espanya. Avui parlem amb tres de les seves integrants: la Maria, estudiant de periodisme, la Sara, estudiant de Ciència i Tecnologia dels Aliments, i la Jiseung, estudiant d’intercanvi a l’Autònoma i vincle d’unió entre el col·lectiu i els estudiants coreans.

Què és Korean Club?

Maria: Som un col·lectiu que vol reunir gent a qui li agrada la cultura coreana. Més enllà de ser un lloc on conèixer gent nova amb qui compartir interessos, nosaltres som un col·lectiu més aviat lúdic. Ens agrada compartir, aprendre i gaudir de la música, les tradicions, el menjar, la llengua, etc.

Com neix la idea de formar el col·lectiu?

Sara: Ara fa uns quants mesos, vàries companyes del grup ens vam conèixer a través de les xarxes socials. Va resultar que a totes ens agradava el K-POP, que és música de Corea. Vam veure que, més enllà del K-POP, a totes ens agradava l’idioma i volíem aprendre coreà. També ens atreia la idea de conèixer les tradicions coreanes i, per aquest motiu, vam pensar a fundar el col·lectiu, perquè volíem trobar més gent de la universitat que compartís els mateixos interessos.

Quantes persones formen part del col·lectiu?

M: Doncs ara mateix en som unes vint.

Quin perfil d’estudiants integren el grup?

M: La majoria som estudiants d’aquí l’Autònoma, tot i que n’hi ha alguns que som de fora. La majoria som de primer o segon de carrera però també hi ha algú que ja l’està acabant.

S: La gent ens pregunta si tots som de Traducció i Interpretació però no és així. La Maria, per exemple, estudia Periodisme, jo Veterinària, hi ha gent de Psicologia, Filologia Anglesa, etc.

M: Hi ha de tot.

Com us organitzeu internament?

M: Normalment proposem reunions per a discutir quines activitats volem organitzar. Nosaltres i una altra companya som les que organitzem més les activitats, les que diem de quedar, proposem dates, etc.

És la vostra primera experiència en el moviment associatiu?

M: Per mi sí, és la meva primera experiència.

S: Per mi també.

Quins aspectes negatius desacataríeu de la vostra experiència dins d’un col·lectiu universitari?

M: Costa posar-se d’acord a l’hora de quedar. Tothom té horaris diferents i sempre costa trobar un moment que vagi bé a tothom.

I positius?

S: Et permet conèixer gent d’altres facultats, per exemple.

M: És un lloc on crear vincles, compartir interessos, etc.

De quina manera compartiu o establiu relació amb els estudiants coreans?

S: En aquest sentit tenim la Jiseung, que és el nostre vincle amb els estudiants d’intercanvi.

M: A més, gràcies a les jornades International Welcome Days, ens van arribar correus d’estudiants coreans demanant informació sobre el col·lectiu i interessant-se per participar amb nosaltres.

Personalment, què us ha aportat l’experiència de participar en el col·lectiu?

M: Pel que fa a l’organització, hem après molt. També hem après a coordinar les persones i intentar motivar-les a participar sent una pesada per WhatsApp.
Sara: Sí, sobretot perquè no només has de pensar en com t’organitzes la feina de la carrera sinó que també has de pensar en les activitats i les reunions del col·lectiu. Això t’obliga a ser molt organitzada o, si no ho ets, com és el meu cas, a aprendre a ser-ho.

Quines activitats teniu previstes?

M: El pròxim dijous 23 hem organitzat una activitat amb la col·laboració de la Unitat de Dinamització Comunitària. La idea principal és celebrar un dinar amb els membres del club juntament amb alguns estudiants coreans per tal de fer un intercanvi cultural. Més enllà de compartir els plats típics de cada país, farem una trobada per a explicar-nos coses de les nostres cultures, tradicions, etc. És una oportunitat que podem aprofitar per a conèixer els estudiants i ajudar-los amb el que necessitin.

S: A banda d’aquest dinar, havíem pensat a celebrar un dia de cine però encara no hi ha res organitzat. Nosaltres, com a col·lectiu, quedem sovint a Barcelona per anar a ballar o anar a dinar a un restaurant coreà. També tenim un grup de ball, tot i que no tots els membres del col·lectiu en formen part.

Per acabar, què li diríeu a algú que hi estigui interessat per a animar-lo a participar en el col·lectiu?

M: Doncs que si està interessat, que s’animi, que vingui a alguna activitat i ho provi. Segur que es divertirà!

S: Que s’apunti! Les ganes d’aprendre sempre són bones.

Per a més informació, seguiu a Korean Club a Twitter o contacteu amb ells a través del correu electrònic.

#laInstantània amb el Club de lectura Visiones de lo fantástico

tas-1

Saida, estudiant de grau de filologia hispànica i membre del club Visiones de lo fantástico.

Comencem la setmana amb una nova Instantània. El protagonista d’avui és el col·lectiu lofantástico, el club de lectura de gènere fantàstic de l’Autònoma. El grup, nascut en el si del Grupo de Estudios sobre lo Fantástico (GEF), que té per objectiu principal l’estudi del fet fantàstic en totes les seves manifestacions (narrativa, teatre, cinema, còmic, TV i videojocs), acumula anys de vida i de lectura. Amb l’objectiu d’apropar el gènere a tots els membres del campus, el col·lectiu es reuneix un dijous de cada mes per a reflexionar i debatre les lectures proposades. El tema monogràfic d’enguany és l’horror i les seves formes. Ens ho explica la Saida, estudiant d’últim curs del grau de filologia hispànica amb menció en literatura comparada i coordinadora del club. També ens acompanya l’Ada, graduada en periodisme, doctora en literatura comparada i primera coordinadora del club.

Què és el club de lectura Visiones de lo fantástico?

Ada: El club de lectura Visiones de lo fantástico és un club de lectura que va començar fa cinc anys vinculat al Grupo de Estudios sobre lo Fantástico, un grup de recerca vinculat al departament d’espanyol de la facultat de lletres. Concretament el vam iniciar doctorands de teoria de la literatura i literatura comparada que fèiem tesi sobre temes fantàstics. Vam començar amb la idea que participessin al club tant doctorands, com estudiants de grau o màster, i professors. De fet, sempre hem intentat que a la primera sessió del club vingui algun dels professors, com David Roas, que és l’investigador principal. I bé, a poc a poc els estudiants de doctorat vam anar acabant el doctorat i ara mateix hi ha més estudiants de màster i de grau, tot i que encara seguim presents com podem. Por exemple, jo ja he acabat el doctorand però vinc a ajudar-los amb alguna sessió.

Saida: Ara, als de grau ens toca recollir el relleu i intentar continuar amb la feina de club.

Expliqueu-nos, què és el gènere fantàstic?

A: Cal especificar que nosaltres partim d’un tipus concret de gènere fantàstic però, tot i així, estan convidats tot tipus de textos que tinguin algun element no realista. El tipus de fantàstic en què ens centrem són històries ambientades en un context quotidià on, de sobte, apareix un element que trenca els esquemes del fet real.

S: Sí, ens trobem en un escenari que qualificaríem de real on, de cop i volta, passa alguna cosa que és impossible que succeeixi en el pla de la realitat i això et trastoca.

A: Exacte. No tractem textos meravellosos, com podria ser la fantasia èpica, per exemple el Senyor dels Anells. Aquest any tractem més l’horror i el terror fantàstic.

S: Sí, aquest any el club se centra en un terror més en ús. En el passat, quan hem tractat el tema del terror, sí que sortíem dels seus límits amb algun text humorístic, però aquest any el club l’hem plantejat més monogràfic.

Quins autors podem trobar a la biblioteca del club?

A: Hem llegit relats de Borges, de Bioy Casares, Cortázar, etc. També hem parlat sobre la frontera entre el fet fantàstic i la ciència-ficció a partir del visionat d’algun dels capítols de Hallowen o Nadal de The Simpsons, on sovint apareix algun element de terror fantàstic. També hem parlat d’autors coetanis dels nostres temps, com ara Cristina Fernández Cubas, guanyadora del premi nacional de narrativa.

S: També hem tocat còmics, com a Forat negre.

A: I els relats de David Roas, l’investigador principal del grup de recerca, que també és escriptor, entre d’altres.

Hi ha algun element que diferenciï el terror del terror fantàstic?

A: Entenem que hi ha un terror real, com per exemple a la típica pel·lícula d’un assassí en sèrie.

Saida: Això seria no fantàstic. Però, per exemple, Elm street podria ser un exemple de terror fantàstic, per allò que l’assassí mata dins els malsons.

Amb quin objectiu vau engegar el club?

A: Quan vam començar el club, tot i que era igualment obert a tothom, teníem la intenció de treballar des de la crítica literària, de donar les eines perquè la gent que s’iniciava en el comentari de text pogués afrontar segons quines lectures. Era, en aquest sentit, més acadèmic. Seguíem aquesta dinàmica sobretot quan donàvem crèdits ECTS però, ara que ja no en donem, la intenció de les sessions del club és més aviat comentar els textos i, si algú necessita eines, n’hi donem. El més important és que sigui obert perquè tothom pugui dir la seva i participa-hi, i així anirem acumulant coneixement col·lectiu.

A part de les sessions del club, organitzeu altres activitats?

S: Aquest any hem pensat de fer excursions a altres clubs de lectura en què participen precisament persones que han passat abans pel nostre club.

A: També, cada any, el dia de Sant Jordi, posem una parada amb el fanzine que realitzem els propis membres del col·lectiu, en el qual recopilem contes, poesia, dibuix, etc. Per altra banda, encara que no ho organitzem nosaltres però sí que hi col·laborem, el juny el Grupo de Estudios sobre lo Fantástico organitza un congrés internacional de terror, centrat precisament en l’horror, en el qual assistirà Fernández Cubas. Serem allà i convidem a tothom a que vingui.

Quins perfils integren el club de lectura?

S: Hi ha de tot. Eduardo, per exemple, que fa matemàtiques i física. Hi ha força gent del màster de literatura comparada. És interessant perquè en anys anteriors gairebé tots veníem de llengües i de literatura comparada, però aquests últims anys s’ha incorporat gent amb un perfil de ciències.

A: També ha passat gent de psicologia, de bioquímica, etc. És un club bastant transversal. També és bastant pel que fa a l’edat perquè ve gent tant de grau com de doctorat. També vull destacar que, a diferència d’altres clubs de lectura on la majoria de les participants som dones, en aquest club hi ha bastanta paritat. No sé si és una particularitat a causa del gènere fantàstic.

Com us organitzeu internament?

A: La veritat és que som molt anàrquics.

S: Totalment anàrquics. De membres actius, en realitat, som molt pocs perquè hi ha molta gent que potser ve a les sessions a comentar les lectures però no participa en l’organització interna del grup. Per això, funcionem amb un correu electrònic comú i des d’allà ens posem d’acord sobre què cal fer i qui vol s’ofereix voluntari per a fer-ho.

És la vostra primera experiència dins del món associatiu?

S: Sí. En el meu cas, aquesta és la primera experiència que tinc dins d’un col·lectiu i puc dir que és una experiència totalment positiva.

A: Jo opino el mateix. S’hi aprèn molt, tant durant les sessions del club com a l’hora de gestionar projectes i esdeveniments.

S: I no només això. En un grup surten moltes idees i molt interessants. A més, estàs en contacte amb molta gent amb qui potser no hauries coincidit d’una altra manera. El concepte de “grup” em sembla molt refrescant.

Què diríeu a algú que estigui interessat en el club de lectura perquè s’animi a participar-hi?

S: Doncs que s’animi, que tenim galetes!

A: Que encara que no ho sembli pel tema que és, a les sessions riem molt.

S: Sempre acabem buscant tres peus al gat i és molt divertit.

A: I que no hi ha respostes equivocades. Tots els comentaris són benvinguts.

***

#laInstantània amb el Grup de Meditació Cristiana

dsc_0910

En Marco Schorlemmer i l’Eduard Pla, membres del Grup de Meditació Cristiana

Aquesta setmana continuem amb #laInstantània d’un col·lectiu que compta amb una llarga trajectòria dins del món associacionista de la universitat. El Grup de Meditació Cristiana es va fundar farà set cursos amb la voluntat d’oferir un espai de reflexió, un moment de pausa i de recolliment en el campus. El col·lectiu defensa la necessitat de la no acció dins del teixit associacionista i en la vida en genera, i reclama la construcció d’espais de silenci per poder sedimentar l’experiència de totes aquelles activitats que ens ocupen els dies. Per conèixer més sobre la seva no activitat, avui parlem amb el Marco Schorlemmer i l’Eduard Pla, ambdós investigadors del campus i membres del col·lectiu. Podeu assistir a les sessions de meditació cada dimarts de 13.45 a 14.45 al Centre de Recursos per a Col·lectius.

Què és el grup de meditació cristiana?

Marco: Som un grup obert a tota la comunitat universitària que ens trobem un cop a la setmana, normalment els dimarts al migdia, per meditar plegats. Entenent per meditar estar en silenci, intentar buidar-nos de tots els pensaments, imatges, desitjos, etc. per tal de connectar amb la nostra interioritat.

Quina dinàmica segueixen les sessions?

M: Nosaltres som un grup que practiquem la meditació a través de les ensenyances d’un monjo que es deia John Main. En la trobada, per començar, refresquem què és la meditació dins del context d’aquesta tradició a partir dels seus escrits. A continuació fem silenci durant mitja hora i després acabem amb la lectura d’algun text de saviesa, sigui de la tradició cristiana o d’altres.

Que diferencia la meditació cristiana d’altres tipus de meditacions?

M: Hi ha moltes formes de meditar segons cada tradició. De la manera que nosaltres ensenyem, triem una paraula o una frase curta, una que tingui un significat o que sigui important dins de la tradició i la recitem contínuament durant aquesta mitja hora de silenci. Durant la meditació no s’ha de pensar en el significat d’aquesta paraula, simplement es tracta d’una eina per posar l’atenció. El nostre cap va a cent per hora i surten mil pensaments, per tant, encara que sembli molt senzill, meditar no és gens fàcil. L’objectiu doncs és ser capaços de controlar aquestes distraccions i quan ens distraiem, que això passa contínuament, saber identificar-ho i tornar a la repetició d’aquesta paraula o frase curta.

Què ens ensenya la meditació i quin objectiu té?

M: La meditació és precisament el camí que ens porta de la distracció a tornar-nos a centrar. No es tracta de buidar la ment, perquè això és impossible, sinó simplement aconseguir deslligar-nos dels nostres pensaments, els pensaments sempre ens porten d’un lloc a l’altre i que ens tenen a la seva mercè. Aprens a crear aquest espai on et deslliures del ritme frenètic del cap. És important saber tornar sempre a un punt de concentració.

Com sorgeix la idea de crear el grup?

M: Sorgeix d’una necessitat personal de voler meditar. Però en la meditació, encara que sembli una cosa molt individual, un s’adona que necessita compartir aquesta pràctica amb altres. El grup és important perquè com és una pràctica amb la qual un es pot desanimar ràpidament, ja que de seguida un pensa que no és capaç de meditar per les distraccions que té, el suport de persones fent el mateix camí és una ajuda per tornar a emprendre aquesta pràctica. Aquesta és la raó del grup.

D’altra banda amb la voluntat de crear un grup de meditació vam pensar que un context universitari era un bon lloc on fer-ho, ja que la universitat és un lloc on es formen persones, és una escola de formació. Però no només ha de formar en els coneixements intel·lectuals sinó que també és un lloc on es formen en valors, emocions, etc. Precisament el teixit associatiu que existeix a la universitat és senyal de què no només és un espai per als coneixements intel·lectuals. El grup de meditació era doncs la manera d’oferir a aquesta família universitària un espai on poder cultivar la interioritat.

Quantes persones formeu el grup?

M: S’ha de dir que no és un grup multitudinari. La meditació no és una pràctica que atregui les masses, però sí que és una pràctica on les persones que hi participen, hi participen amb certa fidelitat. Al llarg dels anys d’activitat deuen haver vingut una vintena de persones, però el grup que s’ha mantingut estable al llarg de tots aquests anys ronda les tres – quatre persones.

Relacionaríeu d’alguna manera la vostra vida laboral a la universitat amb el grup de meditació cristiana?

M: Jo entenc la meditació com una part integral de la vida. Si una cosa aprens meditant, és que la vida no formada per facetes, sinó que tot està interrelacionat. Per tant, el creixement personal que un fa irradia en totes les activitats de la teva vida.

Com us inicieu en el món associatiu?

M: Nosaltres portem molts anys d’associacionisme carregats a l’esquena. Jo he estat en el moviment escolta des de nen, com a cap, com a dirigent d’associació, etc.

Eduard: Jo també acumulo molts anys d’experiència dins del món associatiu. Dins de l’autònoma vaig ser un dels estudiants que vam impulsar els ganàpies.
Marco: Portem l’associacionisme a la sang.

Quins aspectes positius i negatius destacaríeu de la vida associacionista en general i universitària en particular?

E: Jo agafant idees del que ha dit el Marco trobo important que en el món associatiu també es treballi la dimensió interior o espiritual de la persona. Ha d’haver-hi espais per això a més d’un reconeixement institucional.

M: De la meva experiència associativa en general, a diferència de la que he tingut amb aquest grup, diria que potser com a associacions posem massa l’accent en l’activitat, en omplir la nostra vida d’activitats. Està bé sempre i quan però, aquesta part activa està compensada amb una part de silenci, de repòs, de contemplació, de recolliment. Per equilibrar la balança. En el context universitari tot està molt ideat per l’activitat i ens trobem que potser falta crear espais pel recolliment. Sí que es veu que existeix aquesta necessitat, perquè no només existim nosaltres, hi ha altres col·lectius que fan meditació, però tot i així el que he après de l’activitat associativa de la no acció és que precisament falten espais per poder fer no acció.

Per acabar, que li diríeu a aquelles persones interessades per a què s’animessin a participar?

M: Que aprofitin aquest espai per treballar un aspecte formatiu de la persona que és molt valuós i útil per la vida universitària, els estudis i la vida en general. Que encara que tenim l’etiqueta de grup de meditació cristiana, som un grup obert. Sí que practiquem la meditació des d’una tradició però som un grup obert al diàleg interreligiós i al diàleg secular. Al cap i a la fi, estar en silenci no requereix cap tipus d’adscripció a cap fe, ideologia o dogma. Simplement es tracta d’aprendre a estar en silenci amb un mateix.

***

#laInstantània amb Books Up

booksup

La Valentina i la Rebeca, membres del col·lectiu Books Up

Reprenem laInstantània donant la benvinguda a un dels nous col·lectius que s’han inscrit a elDirectori. Books Up és una associació sense ànim de lucre que treballa per un objectiu ben senzill: portar llibres a indrets on en falten. L’associació arriba a l’Autònoma gràcies a la iniciativa d’alguns membres que aquest any comencen els seus estudis a la universitat i, tot i que encara estan en fase d’organitzar-se, ben aviat hi podreu col·laborar tan bon punt instal·lin les caixes per a la recollida de llibres a les biblioteques del campus. Fins llavors, i per saber més sobre el col·lectiu i el seu projecte, avui parlem amb la Rebeca i la Valentina, estudiants del doble grau de Ciències Ambientals i Geologia i integrants del grup.

Expliqueu-nos: què és Books Up?

Valentina: Books Up som una ONG que ens dediquem a la recollida de llibres i material escolar en anglès per a enviar-lo a Cambodja, el Vietnam, l’Índia i Indonèsia. A banda de la recollida també organitzem esdeveniments per a recaptar els diners necessaris per a enviar les caixes amb els llibres.

Quines activitats concretes realitzeu?

Valentina: Organitzem la recollida de llibres situant caixes en diversos punts del campus. Aquesta organització va nàixer al Maresme i, per exemple, al meu poble, el que es feia era col·locar a cada institut una caixa perquè els nens i nenes que tinguessin llibres en anglès els poguessin deixar, així com una guardiola per si volien fer micro-donacions. També hi ha caixes de recollida a algunes biblioteques i papereries. D’altra banda, per a recaptar els diners necessaris per a enviar les caixes, muntem paradetes el dia de Sant Jordi, també hem participat en el White Summer de la Costa Brava i a diverses curses benèfiques on veníem llaminadures a la voluntat, etc.

Rebeca: Aquí a l’Autònoma la nostra idea és col·locar a cada biblioteca una caixa i una guardiola, i que els diferents membres del grup, com que som de facultats diferents, ens fem càrrec de la caixa de la nostra biblioteca.

Un cop participes i dónes els llibres, com reps la informació sobre l’impacte que té la teva acció?

V: Ara mateix funcionem via Facebook. La Clara, que és la noia que va començar el projecte, sempre penja missatges informatius de les accions que es van fent, del tipus: “enviem tantes caixes cap allà”. Llavors, al cap d’un mes o dos –perquè les caixes triguen moltíssim a arribar– moltes vegades els nens i nenes ens envien fotografies d’ells amb els llibres i, com que es veu el logo de Books up –perquè l’enganxem a tots els llibres– llavors dius, “ostres, és el meu llibre” i és molt guai perquè ho veus directament.

Com sorgeix la idea de crear el col·lectiu?

V: Qui va tenir la idea és una noia del Maresme quan, en un dels viatges que va fer al sud-est asiàtic, va veure que a les escoles no hi havia prou llibres. Com que ella estudiaba en una escola on s’ensenyava en diverses llengües i tenien llibres en anglès, va decidir fer una caixa amb els seus amics i enviar-la. Aleshores, el director de l’escola va demanar si això es podia organitzar des de l’escola i, així, la idea va passar de ser una iniciativa entre amics a una ONG.

I aquí a la UAB?

V: Jo participava a Books Up i quan vaig entrar a l’Autònoma ho vaig comentar a les meves amigues. Després també s’hi va afegir altra gent que estudia aquí, a la UAB.

R: Es va comentar la idea, va agradar i vam dir, vamos allá. Es va fer una mica de difusió i també s’hi va afegir gent nova.

Com funcioneu internament?

Ara mateix, com que ha sigut molt de cop, ens estem reunint els dies que podem a l’hora de dinar, en aquest cas el dilluns. Treballem de forma assembleària, no hi ha una figura que porta el timó. Sí que és veritat que és molt voluntari, si tu no et vols implicar en totes les coses que estem organitzant, cap problema, tot i que l’ajuda sempre és benvinguda.

Quan i com vau començar a participar en el món associatiu?

V: Jo sempre he estat al CAU, on funcionem de manera assembleària i a casa meva el meu pare i la seva xicota estan tot el dia amb temes de diferents associacions. Per exemple ara començaré a participar en el consell de barri del poble en diferents comissions, com ara la comissió de medi ambient. Jo crec que pel meu entorn familiar l’associacionisme no m’era aliè.

R: Jo he participat només en campanyes de recollida de menjar i, al meu poble, a València, cada dues setmanes o així participava en un projecte que consistia a repartir menjar entre la gent que ho necessitava. Sempre he participat en diverses accions que ara mateix no em vénen al cap. De cara al futur i a més llarg termini sí que tinc pendent un projecte de voluntariat a Uganda però, en ser un voluntariat, requereix una planificació i un estalvi important.

Relacionaríeu d’alguna manera la vostra implicació a Books Up amb la carrera que estudieu a la universitat?

R: A mi sempre m’ha agradat molt tot allò relacionat amb l’altruisme. Sempre havia volgut col·laborar amb alguna ONG però mai nov n’havia tingut l’oportunitat o l’opció, fins que vaig conèixer Books Up i vaig trobar la motivació per a participar-hi. No diria que té gaire relació amb el que estudio sinó que forma part d’una altra faceta de la meva vida a què també m’agrada dedicar temps.

V: Jo em vaig posar a estudiar Ciències Ambientals perquè volia salvar el món i, per tant, crec que en el meu cas sí que hi té a veure perquè penso que l’educació és molt important. També he tingut l’oportunitat de viatjar a països en els quals les escoles no tenen tants recursos com les d’aquí. El que vaig veure en aquest projecte és que era real. Jo confio en que les ONG funcionen bé però el que passa, a vegades, és que no ho veus de primera mà perquè no ets a dins. El fet ser a dins i ser voluntària és una satisfacció molt gran perquè hi intervens directament tu.

Quins aspectes positius destacaríeu de la participació associativa?

R: Per mi la part més rellevant és la motivació que compartim amb les persones del grup. Cada cop que fem una reunió estem súper motivades.

V: Des de l’experiència prèvia diria que es nota molt la gent que ha treballat en entorns assemblearis, pel fet de treballar amb altra gent i ser capaces de treballar en equip, prendre la iniciativa en segons quins aspectes, implicar-te, etc. Penso que són dinàmiques que adquireixes si treballes en aquest tipus de cercles. Es nota molt perquè, en aquests cercles, la feina és voluntària, sempre aportes el que tu vols donar i, a vegades, pel que deia la Rebeca, per la motivació que tens i perquè et mola el projecte, al final t’hi acabes implicant moltíssim.

I negatius?

V: Penso que en el nostre cas ens passem d’entusiastes, tenim moltes idees. Per exemple, ens va costar molt preparar la Festa Major perquè havíem de retallar i treure coses. Som molt capaces de fer-ho però a vegades se’ns en va l’olla.

R: Pel que fa a la universitat, l’únic problema que hem trobat és el desconeixement. No coneixia la Unitat de Dinamització Comunitària, ni el Centre de Recursos, ni l’Hotel d’Entitats. Jo sabia que hi havia els típics grups perquè havia vist els de CRUAB però jo no sabia com podia crear un col·lectiu, és a dir que anava bastant perduda.

Quines activitats teniu programades pròximament?

R: Doncs ara amb la Festa Major, teníem pensat participar a la fira d’estands a la Plaça Cívica. Tenim preparada una activitat però no la farem pública, és un secret reservat pel dia de la festa. Haureu d’estar atents!

V: Tenim pendent organitzar les caixes i les guardioles a les biblioteques.

I ja per acabar, que li diríeu a algú perquè s’animés a col·laborar amb vosaltres?

V: Que és una oportunitat per a implicar-te en una acció on pots veure els resultats directes i que en general el fet de participar en associacions omple molt.

R: Participar d’alguna manera en un voluntariat aporta una satisfacció personal molt gran. Concretament a Books up, és el que diu la Valentina: hi ets a dins, saps com funciona.

V: A més és molt fàcil col·laborar, tant com passar un dia per la biblioteca o alguna paradeta de les que anunciem i donar els llibres que ja no utilitzes. Jo sempre he pensat que és un projecte en el qual és molt fàcil participar perquè la idea és molt senzilla, amb un objectiu súper simple.

***

#LaInstantània amb El Musell

DSC_0151

S’apropa final de curs i volem acomiadar #laInstantània amb un dels col·lectius més especials del Directori, ens estem referint a El Musell. Un col·lectiu que té com a objectiu principal la defensa dels animals, l’eradicació dels abandonaments d’aquests i la promoció de la seva adopció i esterilització. No us perdeu què ens explica la Pilar, actual presidenta de l’associació!

  • Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb l’Associació El Musell?

En el món associatiu porto des dels 18 anys col·laborant amb diferents associacions tant a nivell ambiental, humana com d’animals. Tenia la necessitat de fer alguna cosa per ajudar i intentar millorar diferents situacions que veia que no estaven bé.

Respecte El Musell, la vam crear fa 4 anys al veure una mancança educacional. Vam veure que rescatar animals no era suficient, per curar la ferida, millorar la situació que pateixen moltíssims animals, havíem de treballar sobre la causa que provoca aquest problema. I com sempre, la causa de la majoria dels problemes que tenim a la nostra societat és per la manca d’informació, sensibilització, conscienciació i educació.

  •  Quanta gent formeu part del col·lectiu i com funcioneu internament?

Entre socis i voluntaris som 13 persones.

Com a associació que som l’administració ens obliga a tenir una estructura bàsica de president, tresorer i secretari, que seriem els 3 socis fundacionals. Després tenim els voluntaris i els col·laboradors.

Però  hem de dir que a nosaltres el tipus de jerarquia piramidal no ens agrada. Tots estem en un mateix nivell humà, ens reunim, opinem i decidim en grup.

Tot i que és normal que els socis portin una major càrrega tant a nivell de volum de feina com de despesa econòmica perquè l’associació no té suficients recursos, sense els nostres voluntaris i col·laboradors no podríem tirar endavant. Per tant des d’aquí voldríem aprofitar per agrair la seva participació.

  • Ens podríeu explicar quins són els vostres objectius principals?

Protegir als animals a través de campanyes de sensibilització, assessorament, denúncia,  informació i educació de les persones. Mostrar la situació, necessitats i drets dels animals.

Fomentar el respecte vers la resta dels éssers vius per evitar així els abandonaments (tenir un animal és una gran responsabilitat), maltractaments, tortures, captures i venta dels animals per un mer interès propi o econòmic.

Promoure l’educació en positiu, l’adopció, l’esterilització, l’eliminació del seu comerç i la utilització amb ànim de lucre.

També rescatem animals en situació extrema, en aquests casos necessitem cases d’acollida ja que no disposem d’un espai físic.

  • Quines activitats concretes realitzeu per a assolir aquests objectius?

Fem passejades canines el primer diumenge de cada estació (primavera, estiu, tardor i hivern). Ens acompanya l’Alicia, la nostra assessora comportamental que ens ajuda a relacionar-nos millor amb els nostres amics de 4 potes. Són passejades dins la natura, un entorn on gaudir del paisatge i la companyia immillorable dels nostres amics que es relacionen i juguen entre ells.

També fem un mercadillo a Cerdanyola (el tercer dissabte de cada mes a Fontetes), on tenim cosetes de segona mà i podem arribar a la gent per informar.

Fem campanyes de sensibilització a través de calendaris i octavetes, també organitzem sortejos i ben aviat el sopar benèfic anual.

Pel següent curs volem organitzar xerrades temàtiques basades en un article, un tema d’interès exposat a través d’un professional col·laborador/a o a través d’un vídeo.

També estem preparant una presentació per nens i nenes de primària, una edat ja força important en la que comencen a preguntar-se coses sobre aquest tema.

Tenim moltes idees i il·lusió però ens falta temps i mans. Mica a mica anirem fent realitat els projectes que tenim en ment per poder arribar d’aquesta manera a més persones que són les que poden millorar la situació que pateixen molts animals.

  • Quins aspectes positius i negatius apuntaríeu?

(+) La tendresa que ens regalen els animals que aconseguim salvar.

(+) L’esperança d’ajudar a més animals.

(+) La relació humana entre tots els que participem.

(-) La tristor que se sent quan no aconseguim salvar una vida, se’t trenca literalment el cor.

(-) La impotència de no poder fer més per ells per la manca de recursos econòmics i humans.

(-) La manca sensibilitat/humanitat d’algunes persones.

  • Què li diríeu a algú per tal que participés amb vosaltres?

Els animals no es poden defensar per ells mateixos, ens necessiten a nosaltres per tenir veu, i és per això que hem de treballar plegats, per ells.

Per canviar la situació que pateixen necessitem més mans, necessitem més ajuda, sols no podem. Una simple mirada d’un animal salvat és el millor regal del món.

No dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltre via mail o cercar-nos al Facebook!

***

#laInstantània amb Bastoners de la UAB

DSC_0002[1]

Aquesta setmana a #laInstantania entrevistem a tres membres del col·lectiu Bastoners: l’Aida, que estudia Biotecnologia, el Ruben, que cursa Ciències Polítiques i l’Adrian, estudiant del màster d’Historia de la Ciència.

  • Quan i com vau començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb Bastoners?

Aida: Aquesta és la meva primera experiència al món associatiu i només porto des d’octubre.

Ruben: Jo de petit ja estava a una societat coral. A Bastoners porto 11 anys.

Adrian: Jo he estat a altres col·lectius, però certament el meu primer gran col·lectiu va ser Bastoners, a Terrasa. Porto 7 anys.

  • Quanta gent formeu part del col·lectiu i com funcioneu internament?

Ruben: A les colles de control popular hi una petita jerarquia, qui organitza és el cap de colla, l’Adrià. Però en realitat ho portem entre tots. El cap de colla és es el que busca els llocs del assajos i organitza una mica. Sempre hem sigut al voltant de 30, però ara per ara som 12.

  • Quins podríeu dir que són els objectius principals de l’associació?

Aida: L’objectiu és passar-s’ho bé!

Ruben: També, obviament, fer difussió del ball de bastons!

Adrian: Fer cultura popular mentre fas dansa i estàs en família i amics i amigues. L’objectiu del ball de bastons és fer dansa però també és una excusa per trobar-te amb els amics i anar a altres llocs a ballar.

L’origen del ball de bastons té una gran història al darrera. Hi ha diverses teories, una d’elles és la que afirma que el ball ve de la prehistòria, i que formava part dels ritus per la fertilitat; una altra, diu que data de l’època grega i per això el blanc de la vestimenta; i, l’ultima, que el seu origen és la evolució del ball d’espases. Tot i així, això és pel que fa al context de Catalunya, perquè som conscients de que és un ball que es fa a molts llocs del món.

  • Per assolir aquest objectiu, quines activitats feu i quines teniu previstes pròximament?

Ruben: Acostumem a actuar a la FM de la UAB com a altres actes, dins i fora la universitat. Per exemple, participem de diades com la de Sabadell que tindrà lloc el 28 de maig.

Adrian: Normalment, cada colla organitza la seva diada una vegada a l’any. Nosaltres encara no en tenim una de pròpia. Som una de les dos colles universitàries que existeixen, l’altra és a la UdL, més antiga que la nostra.

  • Ens ressaltar alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i alguns del que voldríeu millorar?

(+) Tenim molta participació de gent de reu del món, tot i que normalment són gent que ve d’Erasmus i no s’hi està molt de temps, acaba sent un intercanvi molt enriquidor.

(+) Ens ho passem molt bé, fem esport al mateix temps que riem. Sempre tes ganes d’assajar, som una petita família.

(-) A vegades falta temps, quan tenim exàmens o treballs, encara que en realitat ballar et relaxa i ve bé per aclarir el cap.

(-) És difícil arribar a la gent.

  • Què li diríeu a algú per tal que vingués a Bastoners?

Coneixereu a molta gent i… fins i tot es lliga! Quan ho proveu no us penedireu, tant el tipus de ball com l’ambient són molt recomanables. No esteu obligats a quedar-vos, podeu només provar! També podeu escriure’ns un correu electrònic o seguir-nos al Facebook!

***

#LaInstantània amb la Coral de Logopèdia

IMG_20160427_131704

Aquesta setmana a #laInstantània ens trobem amb el col·lectiu de logopedes de la UAB, format per estudiants que s’han trobat amb la necessitat de posar-se per un moment a l’altra banda del mirall, conèixer la seva veu i aprendre els mecanismes que s’hi veuen implicats. No us perdeu què ens expliquen alguns membres de la “Coral de Logopèdia”!

Quan i com vau començar a participar en el món associatiu?

  • Jo vaig començar amb la Coral fa tres anys, quan es va crear el grup. Anteriorment fora de la UAB havia format part de grups de teatre i d’altres més de caire cultural i/o lúdic.
  • Jo no formo part de cap altra associació, participo únicament, amb la Coral.
  • Jo vaig començar al món associatiu als 16 anys, amb el club d’escacs de Ripollet. Aquí a la UAB he estat al CRUAB i a l’OTAKUAB, a part de la Coral.

Com funcioneu a nivell intern com a col·lectiu?

Hi ha hagut molts canvis. El primer any teníem una directora estable, la Nina, una figura que portava tots els assajos. Altres persones portaven el tema més de caire administratiu. Actualment encara es conserva més o menys l’estructura, però tothom fa una mica el que pot i ens repartim els papers en funció, també, de la disponibilitat.

Quins són els objectius principals de la Coral de Logopèdia?

Quan plantegem la Coral al principi de curs tenim l’objectiu d’actuar a dos concerts. El primer, que forma part de la inauguració oficial del curs a la Facultat de Psicologia i, el segon, al del Dia Internacional de la Veu, celebrat a la UAB aquest passat dilluns 25 d’abril. A partir d’aquest dia, ja depenem una mica de les oportunitats i ocasions que ens vagin sorgint, així com dels desitjos de la Coral. Anem treballant durant tot l’any sobre un mateix repertori de música que triem prèviament mitjançant votacions, aquest curs és el de The Beach Boys.

Expliqueu alguns aspectes positius i altres que us agradaria millorar en relació a la vostra experiència com a col·lectiu?

(+) Com que som estudiants de logopèdia, tenim l’oportunitat de passar per un procés molt necessari d’autoconeixement de la pròpia veu, una experiència que  d’altra manera no podríem viure.

(+) També, aquesta praxis ens permet, més enllà de l’autoconeixença, la millora de la qualitat vocal. Sovint duem a terme petites formacions que passen per ensenyar-nos tècniques vinculades amb el propòsit de millora de la veu, com per exemples les tècniques de relaxació i respiració. En aquest sentit també és una manera de posar en pràctica i eixamplar els coneixements assolits durant la carrera i sobretot en relació a la veu cantada.

(+) És una manera de fer pinya entre els diversos cursos de la carrera, som un grup molt unit, cosa que és important també a l’hora de fer els concerts.

(-) Només pot entrar gent que estigui estudiant Logopèdia, tot i que en un primer moment també ens ajuntàvem amb la gent de psicologia, era difícil quadrar horaris. El tema dels horaris és un dels més problemàtics de l col·lectiu.

Doncs, què li diríeu a les/els estudiants de logopèdia per tal que participessin amb vosaltres?

És un molt bon camp d’assaig per provar la veu cantada. Aprens en un sentit ampli tot el que té relació amb el “nostre món”, el món de la veu i de la logopèdia, tant a nivell acadèmic com extraacadèmic. Que no dubtin en posar-se en contacte amb nosaltres via correu electrònic. Així com, també, invitem a tota la comunitat UAB a passar-se per la nostra pàgina de Facebook!

 ***

#LAINSTANTÀNIA AMB CEA

DSC_0061[1]

Aquesta setmana a #LaInstàntania entrevistem a dues membres del Col·lectiu d’Estudiants Àrabs (CEA), la Fàtima, que estudia 1er de Psicologia i la Sabrin que estudia Ciències Polítiques.

Quan i com vau començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb CEA?

És la primera vegada que totes dues participem en el món associatiu.

Com funcioneu internament?

Tenim tant membres actius com membres no actius. Som, en total, al voltant de 60, però mai no hi som tots quan ens reunim.

Fàtima: La mitjana que assisteix a les reunions dels divendres de 3:15 h a 17:00 h és de 20 o 25 persones.

Sabrin: La jerarquia no és gens marcada, tots tenim els mateixos drets i deures, però sí que hi ha rols. Per exemple, l’Adil s’encarrega més de l’organització, busca els llocs per fer les reunions… Però a l’hora de fer les activitats i participar, tots som iguals. També s’ha de destacar que som les dones les que més participem, el nostre paper és clau.

Més concretament, doncs, quins són els objectius principals de l’associació?

Al principi, el CEA, era un grup principalment de persones àrabs que venien d’Erasmus i es coneixien aquí. Era un punt de trobada en comú de gent que tenia una mateixa cultura. Ara, a l’actualitat, hi ha gent àrab i gent d’altres països: mexicans, pakistanesos… L’objectiu principal és tenir un punt de trobada entre gent amb els mateixos interessos i poder tractar temes d’actualitat. Alhora té un component lúdic.

Per assolir aquest objectiu, quines activitats feu i quines teniu previstes pròximament?

Fàtima: Fem activitats sobre la identitat, que és un tema que interessa molt, ja que molts de nosaltres som de famílies no catalanes ni espanyoles. També fem exposicions sobre cultura en general i història relacionada amb el món àrab.

Sabrin: Com tots els col·lectius, a les festes també tenim la nostra paradeta per donar-nos a conèixer. A més a més, cada setmana fem una presentació. Cada persona que està al CEA ha d’escollir un tema que li agradi i li interessi i fer una explicació a tota la resta dels companys.

Em podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres de negatius us agradaria millorar?

(+) El contacte amb gent amb els mateixos interessos que tu, siguin del teu país o d’un altre. Sempre és interessant compartir diferents punts de vista. El terme àrab no ha de ser condicionant.

 (-) Ens agradaria que el col·lectiu fos més conegut, sovint hi ha reticències quan la gent s’assabenta que existeix un col·lectiu d’estudiants àrabs, ja que la gent no sap què fem.

Què li diríeu a algú per tal que vingués a CEA?

Si vols trencar prejudicis i sortir de la teva zona de confort, coneixent gent amb una cultura diferent a la teva, vine. Si t’agrada debatre, aquest és el teu lloc. Tots tenim diferents opinions, però sempre dialoguem sense cap problema. La paraula clau per nosaltres és la tolerància.

***

#laInstantània amb Pubillatge UAB

Pubillatge_UAB

Aquesta setmana a #laInstantània entrevistem un nou col·lectiu de elDirectori: Pubillatge UAB. Llegiu què ens expliquen el  Juan José, doctorant en Matemàtiques a la facultat de Ciències, i el Daniel, estudiant d’Història a la Facultat de Filosofia i Lletres.

  • Quanta gent forma part del vostre col·lectiu i com us organitzeu internament?

Juan José: El col·lectiu és molt recent, just l’acabem de crear. Oficialment només som tres membres, però hi ha molta gent que participa del pubillatge a Catalunya i que també estudia a la UAB. A més a més, l’Elena, el Daniel i jo, tenim tot de companys i companyes que són hereus i pubilles. Per tant, diguem que oficials som 3 però potencials uns 20.  No es pot dir que siguem un col·lectiu estrictament “jerarquitzat”, però sí és cert que l’Elena i jo com a pubilla i hereu d’enguany tirem una mica del carro. També la figura del Daniel és imprescindible.

Daniel: Diguem que en el pubillatge hi ha una “cúpula directiva” i que fa el seguiment del que s’anomena Foment de les Tradicions Catalanes, que organitza el Certamen del Pubillatge de Catalunya a nivell nacional. Jo sóc hereu de les comarques barcelonines i em faig càrrec del contacte amb foment i una mica del viatge de l’hereu i la pubilla de la UAB.

Juan José: Normalment, l’hereu i la pubilla de l’any anterior són els que fan de guia als nous hereus i pubilles, però nosaltres som els primers.

  • Quant fa que formeu part de Pubillatge UAB? Havíeu format part d’altres associacions anteriorment?

Juan José:  Jo formo part de bastants col·lectius, he estat fins i tot a la Junta Electiva de diversos, com ara CRUAB, del qual vaig ser president. També, actualment sóc tresorer de l’associació Acadèmia d’Humans. En el cas de Pubillatge UAB, tot va començar quan l’Elena i jo vam sortir escollits com a hereu i pubilla de la UAB. A partir d’aquí,  vam començar a endinsar-nos en el món del pubillatge, on vam conèixer el Daniel. Arran d’això, per poder organitzar-nos millor, vam decidir tirar endavant com a col·lectiu, quelcom que també ens anava bé a nivell de cessió d’ajuts.

Daniel: Pel que fa a mi, és el primer any que estudio a la UAB, i no formo part de cap altre col·lectiu de la universitat. A nivell d’altres associacions, però, sóc de Gironella, i estic al CAU (L’agrupament d’escolta i guia Sebastià Montraveta) i a l’Associació de Joves.

  • Existeixen col·lectius de pubillatge a altres universitats de Catalunya o estem parlant d’una cosa nova?

Daniel: Pubillatge que surti i que es comporti com a un pubillatge local de qualsevol poble, més enllà de la UAB, podem trobar-lo a Blanquerna. Van fer un certamen també per escollir un hereu i una pubilla de la universitat, tot i així, no tenen gaire presència. Per contra, als hereus i pubilles de la UAB sí que pots veure’ls pels diferents actes del territori. La UAB està representada en el món del pubillatge.

Juan José: També hi ha hereus i pubilles a la Universitat de Girona però no estan ficats dintre del món general del pubillatge.

  • Ens podríeu explicar quins són els vostres objectius principals?

Daniel: Abans de tot hauríem d’intentar definir quin és l’objectiu del pubillatge en general. El que intenta el pubillatge és portar una representació d’un poble a altres pobles, quan hi ha una festa major o altres actes. Es reivindiquen, així, certes tradicions locals dels pobles, i com que hi ha representació de molts, les tradicions locals acaben arribant a tot el país. En aquest sentit, des de la UAB creiem que seria bo que aquesta institució, per les característiques que té i la seva història, també tingués pubillatge i pogués ser representada tal i com qualsevol altre poble. Per tant, l’objectiu és representar la UAB i donar-la a conèixer.

Juan José: Efectivament, el pubillatge consisteix en fomentar la cultura i en transmetre-la. La UAB no és un poble, no té tradicions de tres segles, però entenem que la universitat és cultura. A més, d’alguna manera transmetem els valors de la UAB i què és el que s’hi fa. Hem de pensar que la majoria dels hereus i pubilles són molt joves i encara no han arribat a la universitat, en aquest sentit també som un vincle. Moltes vegades ens pregunten: Què s’estudia a la UAB? Què puc fer allà? La meva tasca és, llavors, portar la UAB a aquesta gent. Tanmateix, no podem oblidar que dins la història de Catalunya la UAB és important, sobretot quan la situem en els seus orígens durant el franquisme. Són qüestions que també s’emmarquen dins la història de Catalunya i que, per tant, també podem transmetre.

  • Quines activitats concretes realitzeu per a assolir aquests objectius?

David: Encara les estem pensant, ens estem acabant de definir. Alhora, és delicat ja que no és un col·lectiu que es defineixi per fer moltes activitats concretes. El que sí sabem és que farem la proclamació del pròxim hereu i pubilla a la Festa Major de la UAB 2016. També, sota el marc de Sant Jordi tenim pensat fer un acte.

Juan José: Als pobles, la proclamació també es fa a les festes majors. El procediment d’elecció de l’hereu i la pubilla sovint depèn del poble en qüestió. Les entitats del poble discuteixen i trien dos candidats i, si accedeixen, ja hi ha hereu i pubilla. Hi ha altres maneres, alguns pobles fan un examen oral i escrit al que et pots presentar o la mateixa gent del poble vota. Aquí, a la UAB, ho farem per examen. Primer de tot, a l’examen escrit es valorarà la cultura de Catalunya i de la UAB de cada candidat/a. A l’examen general, en canvi, es valoraran les facetes comunicatives i el llenguatge corporal. També altres qüestions de cultura general o sobre valors hi tenen presència. L’hereu i la pubilla anterior són jutges de l’examen, juntament amb altra gent de la UAB.

Val a dir, també, que dintre del pubillatge hi ha: pubillatge local, representació comarcal, intercomarcal i nacional. És un sistema de competició ascendent. El moment de la proclamació és molt emocionant, no tant per qui es proclamat si no per qui marxa, que és qui ha fet tota la tasca de seguiment durant tot l’any. La part més emotiva és la part de la gent que marxa, sobretot quan existeixen vincles més personals.

  • Quins aspectes positius i negatius apuntaríeu?

(+) És molt important la representació de la UAB al món del pubillatge, per la mateixa UAB i també pel pubillatge universitari.

(+) Tenim moltes ganes i no ens importa esforçar-nos en aquesta feina.

(-) Tenim molt feina per endavant, que a vegades pot tirar una mica enrere.

(-) De moment som molt pocs. És difícil fer difusió, hem d’aconseguir que totxs els hereus i pubilles que hi ha a la UAB s’impliquin.

  • Que li diríeu a algú per tal que participés amb vosaltres?

El pubillatge és un món atractiu. Descobreixes Catalunya i tots els pobles que la conformen, llocs i tradicions, que mai hauries pensat que existissin. Les relacions que fas són molt intenses i, a més, també hi ha l’ingredient de la festa. Tot el conjunt crea un espai de família que considerem molt interessant i divertit. La gent en realitat ho viu molt, ningú es penedeix d’endinsar-se al món del pubillatge.

En definitiva, dins del pubillatge hi ha la part cultural però també la quantitat d’amics que fas. T’obre molt els ulls. És una cosa que recomanem a tothom. Que ningú dubti en contactar amb nosaltres via correu electrònic!

***

#laInstantània amb AEGEE

DSC_0049

#laInstantània d’aquesta setmana ens porta AEGEE! Ens apropem al col·lectiu a través de la Clàudia, 27 anys, exestudiant de Comunicació Audiovisual, la Maria, 4t de Nanociència i Nanotecnologia, 21 anys i el Xavier, 3r d’Economia, 24 anys.

  • Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb AEGEE?

Clàudia: Jo fa 4 anys que sóc a AEGEE i mai no havia participat del món associatiu.

Maria: Jo fa gairebé 1 que sóc a AEGEE.

Xavier: Jo, com la Clàudia, també fa 4 anys que estic a AEGEE.

  • Com funcioneu internament?

Clàudia: AEGEE Europa existeix des de fa ja 30 anys, des del 1985. Aquí es va fundar al 1986, a Bellaterra. De fet, abans d’anomenar-se AEGEE Barcelona es deia AEGEE Bellaterra. Forma part d’AEGEE Europa, que té presència a més de 40 països d’Europa i més de 200 ciutats. La seu de Barcelona es va crear al 1986 i al setembre serà el nostre 30è aniversari. A AEGEE Barcelona som 75 socis, tot i que és una xifra molt variable. Ens estructurem com qualsevol associació: tenim una junta directiva, amb un president, un secretari i un tresorer. A més, tenim un relacions públiques, algú encarregat de les activitats locals i un conseller  amb experiència per si qualsevol cosa  va malament. Encara que siguem una junta directiva, també tenim tots els membres actius de l’associació, que és la gent que treballa normalment per AEGEE, però també hi ha socis no actius.

Maria: Jo sóc una sòcia bastant activa, m’he implicat bastant, però no estic a la junta.

Xavier: Jo he estat a la junta fins fa dos anys.

  • Més concretament, doncs, quins són els objectius principals de l’associació?

Clàudia: Nosaltres seguim el que ens diuen des d’Europa, totes les diferents seus tenen el mateix objectiu, que és treballar per una Europa sense fronteres, oberta, unida (que no és el que està passant ara mateix). Treballem per una  ciutadania activa, per la pau i l’estabilitat, l’intercanvi cultural, etc. Cada tres anys es creen unes àrees d’interès–el que diem focus area– que engloben certs temes que hem de treballar. Aquests temes es decideixen en una assemblea. Des del 2014, les nostres àrees actuals es focalitzen en la Youth Mobility, Youth Employment, Civic Education i Spreading Europoptimism. També hi ha diversos projectes dins d’AEGEE que es van obrint i  tancant quan finalitzen. Per exemple, fa dos anys vam fer el YVote per promoure el vot juvenil a les eleccions europees del 2014. Ara mateix estem amb altres projectes com el Summer University Project, un projecte que s’està treballant des del 1988, l’AEGEE Election Observation Mission, que té dos anys, pel qual enviem persones d’observadores als llocs on s’estan realitzant eleccions, com va passar a les eleccions del desembre a l’estat espanyol i a les de Catalunya del setembre. Un altre projecte és l’Eastern Partnership, per treballar la relació East-West, i també el Democracy in practice.

  • Per assolir aquest objectiu, quines activitats feu i quines teniu previstes pròximament?

Clàudia: Per treballar en tots els projectes, es fan des d’escoles europees, intercanvis, activitats, projectes amb Erasmus+… Fem activitats de fòrum, assemblees estatutàries on es decideix cap on vol anar Europa, on les divereses seus escullen tots els càrrecs d’AEGEE Europa, com el president o qui s’encarregarà de cada projecte. Es creen diferents activitats, per exemple l’AEGEE Day, que es farà per primera vegada aquest any, i en què durant una setmana es faran activitats que s’han proposat per promoure una borderless Europe, una Europa sense fronteres.

Xavier: També fem el Dia de les Llengües, l’European Day of Languages, al novembre. I diversos intercanvis juvenils, pròximament un a Grècia i Macedònia. Al febrer vam celebrar l’EPM (European Planning Meeting).

Maria: Jo vaig anar a l’EPM, cada dia es feien xerrades i tallers en grups petits en què es posaven idees en comú.

Xavier: Normalment, cada dues setmanes fem una trobada i ens posem uns objectius  i parlem de les activitats que volem fer a nivell local.

Maria: També són importants les activitats lúdiques per conèixer-nos entre nosaltres.

Clàudia: El principal problema que tenim és que som una associació interuniversitària i tenim presència a la UAB, a la UPC i a la UB. No es fan activitats concretes a les universitats sinó que intentem agafar membres de diferents universitats per desenvolupar els temes que hem de treballar. Tot depèn també de la gent que hi ha i de quants tiren del carro.

  • Em podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres de més negatius us agradaria millorar?

(+) L’oportunitat de poder conèixer persones diferents i expandir els teus horitzons. Desenvolupes moltíssimes capacitats per l’educació no formal,  gràcies per exemple a les escoles europees. Hi ha coses que no t’ensenyen a la universitat que pots conèixer mitjançant AEGEE.

(+) La interdisciplinarietat, perquè cada persona que coneixes ve de carreres diferents i això enriqueix molt. Si t’interessa més un projecte que un altre t’hi pots apuntar encara que no estigui relacionat amb el que estudies.

(-) La dificultat de trobar gent que estigui interessada en la nostra associació. Com que hi ha tanta oferta a Barcelona és difícil donar-te a conèixer. Comparat amb altres seus d’AEGEE que hi ha a Espanya nosaltres no som gaire nombrosos, perquè aquí hi ha més “competència”.

(-) L’activitat dels membres no sempre és alta, hi ha gent que es fa sòcia i que després no s’implica.

  • Què li diríeu a algú per tal que vingués a AEGEE?

Si vols conèixer-nos, pots anar de Summer University, una espècie de miniErasmus, que en realitat és un intercanvi cultural amb moltes possibles destinacions d’Europa. Són dues setmanes amb 30 participants de mitjana que vénen de molts països d’Europa diferents per un preu bastant baix (al voltant de 150 euros). Et permet conèixer una ciutat o un país amb la gent d’allà. La majoria de la gent que comença a AEGEE, al principi va a una Summer University.

***

#LaInstantània amb Corrent Roig

IMG-20160314-WA0002

Aquesta setmana a #laInstantània entrevistem la Paula i el Quim, estudiants de la Facultat de Lletres de la UAB i membres del col·lectiu Corrent Roig. Vegeu què ens expliquen.

Quanta gent forma part del vostre col·lectiu i com us organitzeu internament?

Quim: Som Corrent Roig, l’organització catalana de Corriente Roja, una secció estatal de la Lliga Internacional dels Treballadors (IV Internacional). Ens definim com una organització comunista trotskysta, i com a tal, ens desmarquem de l’estalinisme.  En el nostre cas, som la joventut de Corrent Roig, i fem feina a Catalunya, tant a instituts, universitat i FP’s.

Paula: Internament, ens organitzem de manera democràtica, amb nuclis, on les bases decideixen les línies i accions polítiques que tirem endavant.

Quant fa que formeu part de Corrent Roig? Havíeu format part d’altres associacions anteriorment?

Paula: Jo estic a Corrent Roig des de fa dos anys. Anteriorment mai havia participat a cap altre col·lectiu ni associació però si que havia estat participant en el moviment estudiantil al meu institut i també en les diferents mobilitzacions que hi havia.

Quim: Jo estic a Corrent Roig des de fa 3 anys. Tampoc no havia estat en un altre col·lectiu abans.

Ens podríeu explicar quins son els objectius principals del vostre col·lectiu?

Nosaltres, respecte al moviment estudiantil, tenim l’objectiu de lluitar contra totes les reformes que siguin perjudicials pels estudiants, contra les privatitzacions a la universitat publica i contra les retallades. Nosaltres defensem l’educació publica, gratuïta, de qualitat, laica, igualitària i en català. Ens centrem sobretot en la joventut més empobrida i precària, els fills de la classe treballadora,  perquè són els primers afectats per aquestes reformes. La nostra finalitat principal és que tothom pugui accedir a l’educació publica.

Quines activitats feu per arribar a assolir els objectius dels que parleu?       

Quim: Participem activament en les assemblees de facultat. Aquesta és la nostra principal activitat a la UAB. És a dir, treballem a les assemblees de facultat aquí a la UAB, amb l’objectiu de construir assemblees massives on participi tothom, que s’organitzin democràticament i que siguin representatives per tots els estudiants de les facultats.

Paula: Properament, durant el segon semestre, els objectius que ens hem marcat són, d’una banda, continuar participant de la lluita contra el 3+2 i de l’altra, intentar fer una campanya de solidaritat amb totes les lluites que vagin sorgint de les mobilitzacions obreres i treballadores, perquè les estudiants vegin que també és la seva lluita, i que des de la universitat també se’ns condemna a la precarietat. És una mateixa lluita.

Paral·lelament, estem engegant una campanya de difusió i de propaganda sobre la qüestió de la dona i el combat contra el masclisme. Tenim programades diverses xerrades per donar a entendre que el combat contra el masclisme forma part també de tot el moviment estudiantil i no únicament de les dones. Arrel del 8 de març, el Dia Internacional de la Dona Treballadora, vam fer una xerrada amb el títol de “3+2 i el masclisme, una mateixa lluita”, on es va mostrar que el 3+2 en primera instància afectaria a les dones perquè som dels sectors més empobrits i oprimits a la societat. Com ja sabem les dones som les primeres en patir totes les retallades.

Per l’1 de maig, també farem una xerrada explicant el 3+2 i les lluites obreres.

Quins aspectes positius i negatius apuntaríeu?

 (-) Com qualsevol col·lectiu, volem arribar a més gent i a molts més països.

(-) El volum de feina és alt i requereix de molta implicació i temps. Sent estudiant no sempre és fàcil.

(+) Estem aquí a Catalunya, però també a la resta de l’Estat, i a certs llocs d’Europa, tenim presència internacional. No fem treball aïllat.

(+) Combatem tot tipus d’opressions de cara a fora però també internament. Estem en contra de qualsevol tipus d’opressió -tant contra el col·lectiu LGTBI com agressions racistes, etc., i intentem ser conseqüents amb el nostre programa polític i combatre dins de la nostra organització aquest tipus d’actituds que divideixen la lluita.

Que li diríeu a algú per tal que participés amb vosaltres?

La lluita contra la precarietat i l’elitització de la universitat és una cosa que afecta tothom i és responsabilitat de totes fer-se’n càrrec. Si et veus amb cor de participar en aquesta tasca vine’ns a conèixer! També podeu donar un cop d’ull a la nostra web, Facebook i Twitter o escriure’ns un correu electrònic.

***

#LaInstantània amb Societat Civil Catalana (SCC)

IMG_20160315_131028

Des de El Blog del Directori acomiadem la setmana amb una nova entrevista de #laInstantània. En aquesta ocasió parlem amb tres membres de Societat Civil Catalana UAB: el Gorka, estudiant del Grau en Ciències Polítiques i Dret; la Maria, que cursa Ciències Polítiques; i, el Jordi, que està fent la carrera de Dret.

  • Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb Societat Civil Catalana?

Jordi: Anteriormente no había participado en ningún movimiento asociativo, pero desde el primer día que vine a la universidad me sorprendió el exceso de pintadas y según qué lemas, todos enfocados a una misma ideología, fue entonces cuando me vinculé con la asociación.

María: Sociedad Civil Catalana tiene un año y medio y yo estoy en ella desde que empezó la asociación, anteriormente no había estado en otros sitios .

Gorka: Yo hace un año y poco que estoy en Sociedad Civil Catalana, tampoco me había vinculado anteriormente con ningún colectivo.

  • Com funcioneu internament?

Jordi: Aquí a l’Autònoma hem utilitzat Societat Civil Catalana com a plataforma per a unir totes aquelles persones que tenen els nostres mateixos sentiments.

Tot va començar arran d’una sèrie de xerrades i converses amb amics i companys. En elles parlàvem de la necessitat d’una associació com SCC a l’Autònoma. Consideràvem i considerem que aquesta universitat, com tantes altres de Catalunya, no és neutra sinó que està polititzada per ideologies molt concretes. Dit això, després de llargues converses i xerrades, ens vam animar a començar aquest projecte.

María: Sociedad Civil Catalana está compuesta por una Junta Directiva, por socios y colaboradores. Da la casualidad que algunos miembros de Sociedad Civil catalana son profesores de la Autónoma. Un ejemplo es Rafa Arenas, que es el presidente de la asociación y Maribel Fernández que es profesora de comunicación y a su vez vocal de la asociación. En cuanto a los socios y colaboradores, se organizan en agrupaciones sectoriales y territoriales. Jóvenes de SCC en la UAB es una de las sectoriales de SCC de Cataluña.

  • Més concretament, doncs, quins són els objectius principals de l’associació?

María: El nostre objectiu és el de promoure, difondre i fomentar la cohesió i la convivència entre els estudiants de la UAB a través dels valors i principis de Societat Civil Catalana. Considerem que l’única forma d’aconseguir-ho és a través de tenir una universitat neutra, unes institucions neutres, amb altres paraules: una universitat de tots i per a tots.

  • Per a assolir aquest objectiu, quines activitats feu i quines teniu previstes pròximament?

Gorka: Todas las actividades estan enfocadas a promover los principios de respeto y de convivencia mutua. Que no tengamos que llegar a la universidad y verla con consignas politizadas. Para eso haremos diferentes campañas de difusión. Redactaremos un Manifiesto (ya lo tenemos medio hecho), para la defensa de una universidad para todos. Intentaremos recoger firmas, apoyo, y darnos a conocer. Intentaremos, también, hacer presentaciones de libros y charlas informativas sobre temas que nos puedan interesar a todos los jóvenes de la universidad. Siempre que nos sea posible, haremos actividades en la Plaza Cívica, y participaremos en otras actividades que se organicen para aportar nuestro grano de arena. Finalmente, también ayudaremos en causas benéficas.

  • Em podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres de més negatius us agradaria millorar?

Gorka:

(+) Pel que fa als positius. Som una agrupació transversal, acceptem a tothom, sigui de la ideologia que sigui si està d’acord amb els nostres valors i principis. Tothom es pot sentir còmode en la nostra agrupació. Ara bé, han d’estar d’acord amb la permanència de Catalunya dins d’Espanya i també amb els valors i principis d’igualtat, justícia, solidaritat, respecte i convivència. Amb les nostres accions no tenim la més mínima intenció de fer sentir una persona incomoda ni d’anar en contra de la pau i tranquil·litat de tota la comunitat educativa.

(-) En relació als aspectes negatius. Donades les característiques de l’associació tenim dificultats per arribar a la gent, a més a més, sabem que avui dia la gent no està massa interessada en la política. Hem de posar-nos les piles i ser conscients que cal intentar altres mètodes per captar l’interès de la gent. Sempre des dels principis que ja hem citat. Això passa, alhora, per establir una base sòlida en el col·lectiu, per organitzar-nos de la forma més eficaç i eficient possible. En definitiva, per crear una bona dinàmica de treball per aconseguir els nostres objectius.

  • Què li diríeu a algú per tal que vingués a SCC?

Jordi: La universidad es de todos y no solo de unos cuantos y para unos cuantos (ya sean dirigentes o estudiantes). Es por eso que animamos a todos aquellos que defienden esta idea a participar con nosotros. Todo aquel que esté harto de la falta de neutralidad de la universidad, que no se sienta a gusto al expresar sus opiniones, que las pintadas a menudo le parezcan una falta de respeto, que este incómodo con el sectarismo que promulgan ciertos sectores, etc., le invitamos sin duda a que colabore con nosotros.

***

#LaInstantània amb Students for Liberty UAB

IMG_20160218_130049

Aquesta setmana a #laInstantània entrevistem a dos membres del col·lectiu “Students for Liberty UAB”, l’Albert i el David, estudiants del grau d’economia.

  • Quanta gent forma part del vostre col·lectiu i com us organitzeu internament?

Som uns 40/45 socis sumant els membres de totes les universitats: UAB, UB, Pompeu Fabra, ESADE, etc.

Ens organitzem mitjançant les assemblees de socis, però, més concretament, hi ha una junta directiva amb un president, un tresorer i dues vocals.

D’altra banda tenim tres departaments: “Organització d’esdeveniments”, organitzem molts esdeveniments per arribar a la gent I atreure els liberals o convèncer una mica els que tinguin un pensament semblat al nostre; després hi ha el departament de “Màrqueting” que serveix per donar-nos a conèixer, a més d’ocupar-se del disseny de cartells, portar la pàgina web, les xarxes socials, fer i difondre vídeos dels esdeveniments, etc. Finalment, tenim el departament de “Recursos humans” que s’encarrega de tot allò que té relació amb els socis i d’organitzar els altres departaments.

  • Quan fa que formeu part de “Students for Liberty”? Havíeu format part d’altres associacions anteriorment?

No, és la primera vegada. Tot va començar llegint, sobre liberalisme, estudiant economia és un tema molt debatut. No obstant això, fins que no vam descobrir que existia una associació que defensava el liberalisme, com SFL, no vam començar a plantejar-nos entrar en el món de l’associacionisme.

David: Jo hi sóc des de maig de l’any passat, com a director de recursos humans.

Albert: Jo en sóc membre des de fa sis mesos.

  • Ens podríeu explicar quins són els objectius principals de l’associació?

Bàsicament, volem reivindicar el pensament de la llibertat individual, que s’ha entès com a  liberalisme, que inclou alhora un gran ventall de corrents.

  • Abans de continuar, doncs, què enteneu per “liberalisme”?

L’essència és que defensem la llibertat individual fins que interfereix amb la llibertat individual de l’altre. Aquest es l’únic límit. Aquesta idea s’expandeix a tots els aspectes de la vida: polític, econòmic, sanitat, educació…

La contraposició principal a la llibertat individual és l’Estat, al menys com nosaltres ho entenem: l’Estat exerceix una coacció contra la llibertat individual quan per exemple et lleva una part dels diners que tu guanyes (els impostos) i d’una manera autoritària escull en què has de gastar-los. Nosaltres defensem que el mercat administri d’una manera més eficient. És complicat de definir, sobretot perquè cadascú tindrà una definició diferent…

  • Així, els objectius principals són…?

De manera esquemàtica, podem dir que els objectius són els següents:

Difondre les idees principals del liberalisme en la seva vessant econòmica i civil; fomentar el debat al voltant de l’estat actual de la política econòmica i les llibertats civils; promoure l’activisme polític en l’àmbit universitari en defensa de la llibertat econòmica i civil de la ciutadania.

Nosaltres creiem que és una molt bona manera de pensar, i volem incentivar els estudiants a  introduir arguments, en el seu dia a dia i en l’àmbit acadèmic, que hi tinguin relació.

  • Quines activitats feu per arribar a assolir els objectius dels que parleu?

El nostre dia a dia es basa en organitzar cursos, exposicions i ponències.

El que acostumem a fer en general és proposar un tema d’actualitat, per exemple “la independència de Catalunya”, “el mercat d’òrgans”, “la maternitat subrogada”, etc. Llavors portem ponents experts en aquests camps, normalment de gran nivell mediàtic, i procurem enfocar la discussió tant des del punt de vista liberal com des d’altres mirades. Posem en contraposició aquests enfocaments i convidem a la gent a participar i a treure les seves pròpies conclusions, no donem res per descomptat.

Quins aspectes positius i negatius us agradaria millorar?

 (+) El fet de conèixer i poder trobar-te amb gent del mateix món estudiantil que pensa d’una manera semblant a la teva és un aspecte molt positiu, ja que els “liberals” som una minoria a Espanya. Tractem de sentir-nos còmodes.

(+) S’aprèn molt. Jo no en sabia ni la meitat del que sé ara. He tingut l’oportunitat de conèixer gent molt interessant gràcies a aquest col·lectiu, grans personalitats que hem pogut convidar a Barcelona i amb alguns dels quals hem fins i tot establert relacions d’amistat.  A més a més, el col·lectiu està compost per gent de totes les disciplines, no només econòmiques: podem trobar gent de dret, de física, biotecnologia… Això fa que puguem parlar de tot.

(-) És difícil atraure nova gent (no només al nostre col·lectiu, es tracta d’un tema generalitzat), i una vegada ho aconseguim, és difícil que col·laborin de manera activa, que s’impliquin de veritat. És un repte treure l’estudiantat de les aules.

(-) La gent que conforma el nostre col·lectiu és gent normalment bastant atrafegada i es fa difícil poder organitzar-nos tots per fer activitats “grosses”.

Què li diríeu a algú per tal que participés amb vosaltres?

Li diríem que si es considera liberal sempre serà benvingut a participar amb nosaltres, que vingui, l’informarem sobre com funciona l’associació i sobre tots els dubtes que pugui tenir. Acceptem tot tipus de liberals, no hi ha cap problema. Ara bé, des de recursos humans valorarem si la seva línea de pensament és compatible amb la nostra línea de pensament o no.

Quan busquem socis, els diem: si vols trobar una manera de pensar que d’alguna forma s’allunyi  del statu quo dominant a la societat, el liberalisme pot ser un bon principi!

***

#laInstantània amb Centaures de l’Autònoma

DSC_0044

Acomiadem la setmana amb #laInstantània sobre el col·lectiu Centaures de l’Autònoma, l’equip de rugby de la UAB. Llegiu què ens expliquen el Martí, estudiant de 4t d’Ambientals i la Irene, que cursa 3r de Veterinària!

  • Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb Centaures de l’Autònoma?

Martí: Aquí a l’Autònoma també formo part d’un grup que es diu Ambient Crític. I al meu poble estic vinculat amb unes quantes associacions, com ara el Club de Rugby. Però actualment Centaures ocupa un lloc central ja que faig d’entrenador, fa quatre anys.

Irene: Durant un temps vaig estar amb el SEPC, més tard, em vaig vincular amb l’assemblea de veterinària i amb Centaures, des de fa tres anys.

  • Quanta gent constituïu el col·lectiu?; Com funcioneu internament?

Tot i que entrenem al SAF (a partir de pagar una quota de 43 euros, a no ser que ja siguis del SAF), el club de rugby de l’Autònoma és totalment autogestionat. Per tal de fer-ho possible el club es divideix en àrees, cada una amb un cap d’àrea, que s’encarrega d’unes tasques específiques. No obstant, n’hi ha quatre que som el que se’n diria “la cúpula” de l’equip. Actualment l’equip està format per unes 30/40 persones que assisteixen regularment als entrenaments, el nombre va variant però en funció del moment del curs. Aquest any, a diferència d’altres, hi ha més gent, a qui podem classificar en “veteranos”, “novatos de segon any” i “novatos de primer any”.

  • Quin és l’objectiu principal de Centaures?

Irene: L’objectiu principal és sobretot que la gent es diverteixi amb el rugby. Que aprenguin què és i el puguin practicar amb gust. El rugby és un esport força minoritari i és important donar-lo a conèixer, fer-lo créixer. Tanmateix, posem èmfasi en la modalitat femenina, que ha crescut molt en els últims anys, per tal que es reconegui que les noies també juguem a tot tipus d’esports.

Martí: Jo com a entrenador també busco que la gent que juga a la universitat quan surti d’aquí es federi en un equip de rugbi extern, que jugui a competicions regulars.

D’altra banda, també cal destacar l’amistat que es crea entre nosaltres, tot i que dins del camp siguem rivals fora és ben bé al contrari. Les festes de l’equip també són ben conegudes.

  • Pròximament, quines activitats/accions teniu previstes?

Irene: Més enllà dels entrenaments, que són dilluns i dimecres (de 18:00h a 20:00h), recentment hem anat de gira a Madrid. Actualment, estem jugant tres jornades oficials a l’any, una és ara. Després al maig anem a França a jugar un torneig internacional a nivell Europeu amb altres equips universitaris. També fem intercanvis amb la Universitat de Saragossa.

Martí: A la passada Festa Major de la UAB vam dur a terme el que se’n diu el “Torneig de la Ferradura”, venen totes les universitats de Catalunya a l’Autònoma, que és on s’organitza. També, durant la Setmana Saludable i Sant Jordi acostumem a organitzar activitats.

  • Em podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres us agradaria millorar?

(-/+) Jo no sóc entrenador professional, tot i que des de petit he jugat a rugby; així doncs el meu entrenament consisteix en ensenyar tot allò que sé. Si tinguéssim un entrenador de fora penso que potser esportivament seria millor. Això es deu a que l’equip sigui autogestionat. Tot i així, la part positiva, és que et permet tenir molta més llibertat d’ensenyament.

(+/-) Cada any hem anat creixent més, fins i tot tenim actualment moltíssima gent de fora. No obstant, són gent que va entrant i sortint quan acaba la carrera, i a vegades això ens deixa una mica sense poder saber què passarà el curs següent, per exemple, el Martí l’any que ve marxa, això implica que, en un primer moment, no tindrem entrenador/a.

(+/-) Cada any s’entrena el mateix. Aquesta realitat permet ensenyar a tot tipus de persones, les que ja en saben i les que no. No obstant, la part no tan positiva és que no pots avançar amb la gent que ja en sap molt. Ara bé, aquesta gent que no avança, però, acaba sent la gent que marxa a l’equip federat, que, en realitat, també és una mica el que volem.

  • Breument, què li diríeu a algú per tal que vingués a Centaures?

Que vinguin a provar el rugby i que després decideixin si els agrada o no. Som un grup tant per a principiants com per a gent que coneix aquest esport i vol gaudir de l’experiència del rugbi universitari. Nosaltres creiem que si t’agrada el rugby t’agrada molt però que si no t’agrada no t’agrada gens, ara bé, per saber-ho cal venir a provar-ho!

Centaures entrenem molt, però també ens divertim molt. Fem equip en tots els sentits! Així que… que no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres via Facebook!

***

#LaInstantània amb Sinvergüenza

DSC_0023

Avui a #laInstantània entrevistem al delegat de l’Associació Universitària Sin Vergüenza de la UAB. Estudia filosofia i es diu Miguel Ángel, però prefereix que li diguin Misha, que és “Miguel” en rus.  L’associació és dedica a la defensa dels drets dels col·lectius LGTB i té presència, també, a altres universitats com la UB, la UPF o la UPC, així com una delegació a Mataró, a TecnoCampus.

  • Com i quan vas començar a participar al món associatiu?

Jo sóc de Castro Urdiales, Cantabria, d’un poble limítrof amb el País Basc.  Allà havia fet coses com teatre, però mai no havia participat en un col·lectiu. Quan vaig arribar a la UAB vaig inscriure’m al voluntariat de cooperació de la FAS, i vaig començar a anar eventualment amb L’Hortet… Però, realment, a nivell d’associacionisme estrictament, no va ser fins que vaig estar a segon de carrera (també per motius personals, ja que va ser quan vaig tenir més clares les meves idees), que m’atreviria a anar a un d’aquests dinars que fa SinVergüenza, i a una activitat que, casualment, coincidia amb el “Día Mundia de sortir de l’armari”. El primer any no vaig ser soci perquè sabia que a l’any següent -l’any passat-  marxava d’Erasmus a Normandia. Però, ara que he tornat, he volgut involucrar-me més seriosament.

  • Quanta gent constitueix el col·lectiu i quina és l’estructura d’aquest?

Històricament el Sinver ha tingut moltes reencarnacions, ja que depèn bàsicament d’estudiants universitaris. Es va fundar el 1996 i malgrat que cap a l’any 2000 només tenia 4 membres i es va decidir deixar-ho, com que hi havia un fòrum virtual va ressorgir a la UPF. Actualment hi ha hagut un augment de membres.

D’altra banda, tenim una junta amb una presidenta, una secretaria, una tresorera i algunes vocalies. Des de l’any passat , cada curs es fa una assemblea general ordinària on s’escull una nova junta i en conseqüència un nou president.

Hi ha una diferència que cal remarcar, es pot acudir a les activitats del Sinver sent o sense ser soci. No obstant, les sòcies paguen una quota anual de 15 euros, tenen dret a vot a les juntes, i també poden ser delegades, així com beneficiar-se d’alguns descomptes en relació a activitats que es realitzen.

  • Quins són els objectius principals d’aquest col·lectiu?

L’esperit del col·lectiu es dual: com que som universitaris busquem formació en estudis de gènere, feminisme, LGBT…  Però, també, som activistes. Fem política. En aquest sentit, ens interessen molt les sinergies amb altres col·lectius, cercar aliades. Així, una bàsica del Sinver és no excloure ningú i que hi conflueixin molts punts de vista diferents. Som alhora un punt de partida i un punt d’arribada per a tota aquesta gent que se sent interpel·lada per les qüestions LGBT.

  • Quines activitats i accions concretes destaqueu?

En general, cada divendres per la tarda, quedem a Barcelona a la UB Central, a Plaça Universitat, per fer el que anomenem formacions. Aquestes les fem nosaltres o convidem altra gent. Després, normalment, anem a sopar. Les nostres formacions, però, no són clàssiques sinó que es basen en el diàleg i aportacions de tots els/les participants.

D’altra banda, els divendres quedem per dinar a la Plaça Cívica de la UAB, a les 14:00 h. Aquesta setmana, concretament, en motiu de les International Welcome Days, es durà a terme una cafeta que servirà per donar-nos a conèixer més.  També, farem activitats conjuntes amb la FAS al Voluntariat de Salut. Igualment, tenim projectes amb Resilients, com un cinefòrum de la pel·lícula “No quiero volver solito” i col·laboració amb el mes de la cultura asiàtica d’OTAKUAB des de la vessant dels personatges LGTB al món del manga i l’anime.

En dies especials, com és Sant Jordi, o el dia de la Dona Treballadora… sempre acostumem a muntar alguna activitat.  I, les escapades al cinema o la Sinvertancada, on ens reunim a una casa de camp, són característiques de l’associació. Aquest any, estem molt actives ja que és el 20è aniversari del Sinver.

  • Podries dir-me alguns aspectes positius i d’altres negatius de SinVergüenza?

(+/-) La fluïdesa, sempre ens estem renovant. No volem córrer el perill de tancar-nos en un grup fix i endogàmic. No volem això, volem que vingui gent nova.

(+/-) Aprenem i tenim presència a la universitat, som els joves que encapçalem la generació del futur. No obstant això, podem caure en la trampa que només la gent universitària hi pot participar, i no és cert, hi pot anar qualsevol perfil de persona.

(-/+) Estem massa centrats a Barcelona, gairebé tot es concentra a Barcelona, aquest aspecte també s’aplica al Sinver, i volem canviar-ho. Dins d’aquesta limitació, però, és ben cert que podem fer activitats dins de cada universitat, i de manera correlacionacioda, un aspecte que ens permet alhora trencar amb l’aïllament del campus de Bellaterra.

  • Què li diries a algú per que col·labores amb el teu col·lectiu?

Som un col·lectiu obert, divers, plural, acceptem totes les opinions i debats possibles (sempre que hi hagi el respecte mutu).

Creiem que nosaltres podem aportar alguna cosa a les persones que vinguin i també que elles ens les poden aportar a nosaltres.

El col·lectiu existeix perquè existeix la gent a qui li interessa aquesta temàtica, a nivell personal, acadèmic, polític:

És un espai per formar-se acadèmicament sobre qüestions que en algunes carreres no se’n parla, a no ser que facis assignatures de gènere concretament; Tot i que no som psicòlegs sempre podem ajudar, perquè hi ha un sentiment de comunitat i de recolzament, ja que som gent que hem passat per unes experiències similars i podem empatitzar entre nosaltres més fàcilment. Podem canviar no només la nostra realitat sinó també la societat.

Que ningú dubti en contactar amb nosaltres via correu electrònic o en seguir-nos pel web!

***

#laInstantània amb UNANIMUN

DSC_0020

La Sanja i el Victor, estudiants del Grau en Ciències Polítiques de la UAB, ens parlen a #laInstantània sobre el col·lectiu UNANIMUN del qual formen part, una associació dedicada a les Relacions Internacionals i a les Nacions Unides.

  • Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb Unanimun?

Sanja:  Considero que heformo part del món associatiu des de segon de Batxillerat. Havia fet alguns voluntariats sobre temes d’educació i integració. Va ser a la universitat, però, que em vaig començar a interessar per Unanimun, i a tercer de carrera m’hi vaig voler involucrar plenament.

Victor: Jo havia sentit a parlar sobre aquest col·lectiu quan estava a Mèxic (d’on sóc), però no va ser fins que vaig venir a Barcelona d’Erasmus (aquest agost) que vaig pensar que seria una bona oportunitat per apuntar-me.

  • Quanta gent conforma actualment Unanimun? Com està constituïda?

Victor: Hi ha dos tipus de perfils que conformen el col·lectiu. Per una banda, hi ha els socis, que han acabat la seva etapa d’estudiants universitaris i són unes 30 / 40 persones actualment. De l’altra, hi trobem els universitaris, els membres més actius, que som entre 15 i 20 persones.

Sanja: Pel que fa l’estructura. Dins l’associació hi ha una coordinadora, una secretària general i dos tresorers. Jo, com a coordinadora general, he de coordinar les subvencions, el calendari dins de l’associació… La feina de la secretaria no es distingeix massa de la de la coordinadora, i els tresorers han de fer els pressupostos, portar la comptabilitat, els bancs… Després, els estudiants que participen a les activitats, com seria el cas del Victor, fan feina del dia a dia, de base,  com ara la de penjar els cartells, fer difusió de les activitats…

  • Quin és l’objectiu principal d’Unanimun? De quina manera s’assoleix?

Sanja: L’objectiu principal d’Unanimun és obtenir coneixements sobre les relacions internacionals i les Nacions Unides.

Per tal de fer-ho possible, Unanimun realitza bàsicament dues activitats. En primer lloc, tenim les conferències, on es tracten temes actuals de política internacional. Es porta un ponent de fora que exposa un tema i després hi ha un torn obert de preguntes on sol sorgir el debat. En segon lloc, fem activitats que volen reproduir la participació als models de les Nacions Unides, són simulacions del que és Nacions Unides, per exemple si està centrada en el Consell de Seguretat, cada persona representa un país i l’objectiu final es obtenir una resolució. Cadascú actua com un país diferent tenint en compte els seus interessos. D’això se’n diuen MUN’s (Model de les Nacions Unides), s’organitzen dos d’importants al llarg del curs, un a Barcelona i l’altre fora. Aquest any serà a Frankfurt. Tot i així, també existeixen els trainings, que són petites simulacions dels MUN, però a la UAB.

Victor: Després d’haver anat a un MUN et queda molt clar quina és la agenda a les institucions internacionals, a més de ser una oportunitat per a millorar les teves habilitats d’oratòria i d’anglès, perquè normalment tot el que fem es en angles. També realitzem molt de treball col·laboratiu i de xarxa, sobretot als MUN que no són a Barcelona, perquè hi va molta gent amb diversos perfils acadèmics i de nacionalitat.

  • Ens podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres us agradaria que milloressin?

(-) Es difícil arribar a la gent, encara que fem una presentació a la Facultat de Polítiques al principi de curs. Això té a veure amb que coordinar-se es fa difícil a causa dels diferents horaris, llavors trobar un ratet per fer un training o decidir temes es complica.

(-) A nivell pràctic,  com que l’anglès no és el nostre idioma matern, expressar-nos és difícil. Moltes vegades no dius exactament el que vols dir. A més a més, a un MUN a vegades costa posar-te a la pell del país que et toca representar.

(+) Aprens molt i poses els coneixements teòrics en pràctica.  És una altra manera de formar-se.

(+) També és una oportunitat per a conèixer gent d’arreu del món.

  • Què li diríeu a algú per que vingués a l’associació?

Li diríem que si estudia alguna cosa relacionada amb els temes que tractem, o simplement hi està interessada, no dubti en apuntar-se. És realment una manera d’apropar quelcom que sembla molt allunyat de nosaltres a la pròpia quotidianitat.

Podeu contactar amb nosaltres via correu electrònic, seguir-nos mitjançant Facebook o cercar més informació al nostre web!

***

#laInstantània amb OtakUAB

DSC_0424

Aquesta setmana a #laInstantània tenim amb nosaltres el col·lectiu d’estudiants OtakUAB. Un grup d’amants de la cultura asiàtica, capaços de transferir la seva passió a la resta de persones. Veiem què ens expliquen el Xavier, estudiant de Traducció i Interpretació; el Raúl, que cursa la carrera de Dret; l’Alejandro, estudiant d’Estadística aplicada; i el Francisco, estudiant del Grau en Medicina.

  • Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb OtakUAB?

Per a tots nosaltres és la nostra primera experiència associativa.

Actualment, el col·lectiu està constituït per unes 50-60 persones, amb diferents graus de participació. Val a dir, però, que les persones que passen per l’Hotel d’Entitats casi diàriament són unes 30.

Raúl: Jo vaig començar a OtakUAB quan era a primer (i ara soc a quart), o sigui que fa ja 3 anys. Vaig començar a mirar elDirectori, on estan registrats tots els col·lectius de la UAB, perquè jo ja pensava que al campus hi podia haver un col·lectiu  relacionat amb el Manga-Anime, però no sabia ben bé quin, i vaig trobar OtakUAB.

Alejandro: Jo rondo per aquí fa quatre anys, però el col·lectiu el conec fa sis. Vaig venir amb el meu institut a fer una visita a la UAB i vaig veure cartells de l’associació. Fa 5 anys vaig anar al primer karaoke i l’any següent vaig entrar a la universitat i, en conseqüència, al club.

Francisco: Jo el vaig conèixer perquè abans d’entrar tenia una amiga que estava fent aquí la carrera de Nanotecnologia, ella n’era membre, però no activa. Em va comentar que hi havia una associació d’Anime i vaig pensar, “ja que faig medicina i sóc un friki, m’apuntaré a una associació d’aquest caire”.  Dubtava, però finalment em vaig decantar per OtakUAB i estic molt content.

Xavier: Jo ja fa set anys que formo part d’OtakUAB. Un amic meu de l’institut n’era membre i em va parlar sobre l’existència del col·lectiu. Em vaig apuntar i cada vegada vaig estar-hi més involucrant: sóc expresident, vaig estar també com a secretari… He fet de tot una mica.

  • Quin és l’objectiu principal d’OtakUAB?

En resum, l’objectiu és difondre el Manga i l’Anime, posant èmfasi en la cultura asiàtica (principalment la japonesa). Això, no és que sigui original ni que ho hagi inventat l’associació com a tal. Fa uns 7 anys hi havia una altra associació amb la que compartíem bastants objectius, principalment el de donar a conèixer a occident la cultura asiàtica. Quan van desaparèixer, nosaltres vam acollir els membres que encara estaven vinculats, però que no podien mantenir l’associació. Actualment, aquests membres tiren endavant aquesta branca d’OtakUAB.

Un altre objectiu a destacar és el d’estar amb gent de gustos afins i passar-s’ho bé.

Som un col·lectiu per tota aquella gent que han vist una sèrie Manga a la infància o a l’actualitat i els ha quedat curiositat i ganes de seguir coneixent-ho, també pels que són fans incondicionals o per aquells que encara no ho coneixen i els crida l’atenció.

  • Pròximament, quines activitats/accions teniu previstes?

Diàriament estem a l’Hotel d’Entitats i la gent va passant. Acostumem a dinar tots junts i comentar les novetats, com ara quin capítol va sortir abans d’ahir o quins són els nous videojocs…

Activitats en fem moltes: karaokes, projeccions de films… Una vegada al més intentem organitzar un joc de cartes que es diu “Force of Will”. Un joc creat per una empresa japonesa. Això és així ja que, l’any passat, va donar la casualitat que ens vam trobar els responsables de la distribució a Espanya al Saló del Manga. Vam parlar i va resultar ens vam interessar mútuament els uns pels altres. Nosaltres vam veure l’oportunitat de fer una activitat nova que abans no fèiem i d’aquí va néixer aquesta col·laboració. Així, també podem afirmar que fem tallers d’iniciació, torneigs…

A l’abril farem l’activitat grossa, que són les Jornades Orientals. Quatre dies plens d’activitats on hi haurà una paradeta a la Plaça Cívica, tindrem menjar instantani i diferents tallers i exposicions.

Estem organitzant, també, una taula rodona/col·loqui sobre autoedició de còmic i  Manga. Sovint portem ponents a fer conferències. Fa dos anys, per exemple, va venir el Javier Puertas de “SelectaVisión”.

Volem dir que, aquest any, hem introduït una targeta de punts. Qui té la targeta, a cada activitat que acudeix, se li marxa un segell. Així vas acumulant punts i els pots bescanviar per llibres, xapes, menjar… És un incentiu i ajuda a procurar la constància a les activitats.

  • Ens podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres us agradaria que milloressin?

(+) La gent que conforma el grup ens hem fet molt. L’associació és molt acollidora amb la gent nova que ve i, malgrat la confiança, ens tenim molt de respecte. Es podria dir que tothom és amic de tothom.

(+) La gent que forma part del col·lectiu està molt implicada. Som part d’una generació que ha crescut veient Anime a la televisió, però aquest món canvia i es modifica, i mitjançant aquest col·lectiu i la seva feina avancem, totxs, a la mateixa velocitat.

(-) A vegades tenim la intenció de fer activitats que finalment no poden fer-se, per exemple, passa molt amb les projeccions, per temes legals i de drets d’imatge. Ara mateix, el procés per poder fer una projecció es molt lent perquè les confirmacions no sempre arriben a l’hora. Això ens perjudica a  nosaltres directament.

(-) A nivell d’organització sempre es pot millorar, no som perfectes!

  • Què li diríeu a algú per que vingués a l’associació?

Vine i ja no voldràs sortir. A OtakUAB rebrem molt bé a tota la gent, sense prejudicis. Dins del col·lectiu et trobaràs gent que en sap molt, o sigui que els teus coneixements sobre cultura japonesa augmentaran. La porta de l’Hotel d’Entitats (un espai exclusiu per a col·lectius), casi sempre esta tancada, però es pot obrir i es pot mirar què hi ha dintre. Nosaltres estem allà.  No mosseguem i us estem esperant!

Cada vegada hi ha més gent interessada en el Manga. El públic és més variat, diferent, potser perquè s’està comercialitzant. Es pot aprendre molt de l’Anime, culturalment parlant, per exemple, sovint hi ha referències literàries i històriques. Permet un accés a la cultura d’una manera que t’entusiasma. El Manga no és només “Dragon Ball”. El Manga pot augmentar la teva capacitat d’autocrítica. Hem de combatre els estereotips.

Per contactar amb nosaltres, tenim la nostra pàgina web i perfil de Facebook. També el nostre mail. Tot i així, no oblidis que sempre ens podràs trobar a l’Hotel d’Entitats!!

***

#laInstantània amb BDS UAB

DSC_0421

Aquesta setmana, a #laInstantània, hem tingut el plaer d’entrevistar a dues dones combatives, la Fatima, estudiant de 4t d’Antropologia i la Itziar, qui cursa 1r d’Història de l’Art. Tant una com l’altra formen part del col·lectiu BDS UAB, la Campanya Internacional de Boikot, Desinversions i Sancions contra la colonització, l’apartheid i l’ocupació israeliana en territoris palestins.

  • Quanta gent constituïu el col·lectiu?; Com funcioneu internament?

Fatima: BDS és un col·lectiu bastant nou dins la UAB, es va crear a finals del curs passat. Un grup de persones teníem la idea d’organitzar un acte per parlar de la situació a Palestina, va resultar, però, que BDS Catalunya volia presentar una moció a la UAB, així vam decidir crear el col·lectiu BDS UAB, que al principi estava format per unes deu persones, estudiants, investigadores i també alguns professors. Actualment al grup som 4 persones que hi participem de manera activa.

Itziar : Jo el vaig conèixer el curs passat gràcies a un acte que es va organitzar a la Plaça Cívica, va estar molt bé, hi van haver actuacions com les del grup de rap “Lágrimas de sangre” i es van poder menjar plats del món àrab. Allà vaig preguntar si jo hi podia participar o si es feien assembles obertes, finalment, m’hi he incorporat de manera estable aquest any.

Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb BDS?

Fatima: Nosaltres som BDS UAB, una secció de boicot acadèmic de BDS Catalunya Barcelona Rodalies. Jo vaig intentar col·laborar amb BDS Barcelona prèviament, però em quedava més lluny i era menys accessible, igualment hi estem sempre en contacte i ens ajudem mútuament.

Itziar: Jo estava a les assembles de les facultats, on ens han donat sempre molt de suport.

  • Quin és l’objectiu principal de BDS?

Fatima: Tenim diferents objectius que guien les nostres línies d’actuació. Però, l’objectiu principal és fer pedagogia a la universitat, ja que els mitjans de comunicació sovint donen informacions esbiaixades o que només mostren una versió de la realitat. És a dir, és important que a la universitat s’obri el debat sobre què passa vertaderament a Palestina. Per exemple, la idea que dos països s’estiguin  matant entre si, no és certa. A partir de l’últim bombardeig a Gaza, l’estiu del 2014, on  van morir més de dues mil persones, sembla que la gent va començar a adonar-se que les coses no són sempre com les expliquen, que van més enllà, probablement perquè davant tanta injustícia no es pot amagar la veritat. Així, podem afirmar que el nostre objectiu passa per (re)informar, conscienciar i sensibilitzar a la gent, amb la finalitat que hi  pugui haver una demanada per part de la societat civil de voler solucionar la situació actual de Palestina. Ja que, fins al moment, les Nacions Unides i la resta d’Estats implicats, no hi han col·laborat massa. Tal i com diu una cançó de “Lágrimas de sangre”: Si cuando Israel está bombardeando Palestina, los estados aprovechan para vender armas, ¿Cómo van a rendir cuentas a Israel?.

Itziar: A nivell universitari també cal tenir en compte que establir relacions amb Israel legitima l’Estat d’Israel, no podem deixar que això passi. El boicot acadèmic també és important perquè les estructures acadèmiques formen part de l’apartheid a Israel. Les universitats estan implicades: fan investigació armamentística i sobre temes relacionats amb l’ocupació.

  • Pròximament, quines activitats/accions teniu previstes?

Fatima:  Vam fer un acte conjunt amb una altra associació en el que va venir Manu Pineda, un brigadista conegut que ens va explicar la seva experiència a Gaza. Desprès d’això, hi van haver actes petits i projeccions documentals, no obstant, no van tenir massa ressò, encara no érem prou coneguts. Més endavant, vam fer l’acte de commemoració de Al Nakba on sí hi va haver molta participació.

Itziar:  També podem destacar un taller de fotografia en el que dos palestins ens van explicar el context/situació de manera molt descriptiva. Finalment, però, la moció ha estat la nostra acció amb més repercussió. Van ser dies intensos perquè necessitaven moltes firmes i no teníem temps, però ho vam aconseguir. Gràcies a la gent de les assemblees i dels claustrals, la moció es va aprovar al Claustre el 22 de desembre.

Fatima: Per nosaltres és una victòria, sabem que no és vinculant, però es una eina per fer pressió a la universitat. Saber que si ve un professor patrocinat per l’ambaixada d’Israel, podem fer pressió directa i que no vingui, et dóna certa tranquil·litat. La UAB és la primera universitat que ha portat al claustre una moció d’aquest tipus i ha estat aprovada. És un primer pas.

Itziar: La noticia ha tingut molt impacte mediàtic i ha sigut motiu de crítica i reflexió en alguns mitjans de comunicació coneguts, les opinions han sigut diverses, tant favorables com desfavorables.

Fatima: Respecte a les properes activitats, tenim organitzades unes jornades pel 24 i el 25 de febrer, amb xerrades i debats sobre el BDS on convidarem tant professors com alumnes. Creiem que és important que els professors es posicionin i donin la seva opinió. Volem que es posi el debat sobre la taula i explicitar què és un boicot acadèmic i la seva importància, portant-lo fins a la seva esfera pràctica.

  • Ens podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres us agradaria que milloressin?

(-) Costa molt arribar a la gent. Qui ve és perquè s’interessa pel tema des d’un principi. Intentar parlar amb algú que no està polititzat o no coneix la realitat de Palestina és difícil. A més, la difusió es complicada perquè es necessiten recursos. Es més fàcil arribar a la gent mitjançant les xarxes socials.

(-) Com a estudiants, els nostre temps es limitat i l’activisme a vegades no es pot compaginar gaire amb els exàmens i les entregues.

(+) Per part de la UAB, de les assemblees i de la Unitat de Dinamització Comunitària sempre tenim molt de suport i implicació en les nostres activitats.

(+) En haver creat el col·lectiu BDS i haver aprovat una moció a la UAB, som un referent a nivell Estatal, és un fet més que positiu.

  • Breument, què li diríeu a algú per tal que vingués al BDS?

Com diu Ivan Prado, de Pagesos en Rebel·lió, si no s’és activista, com es pot viure tranquil? Quan veus noticies sobre Palestina i t’adones de les atrocitats que es perpetren, sents molta impotència. El que fem és una manera de combatre aquesta impotència, no ens quedem de braços creuats. Donar visibilitat al problema a la universitat i informar-se és el mínim. La campanya del BDS es pot portar a la pràctica en el nostre dia a dia, no cal ser brigadista, sinó que amb petits gestos es poden canviar coses. En els 10 anys que té la campanya moltes empreses israelianes han perdut milions, alhora s’ha creat un ministeri a l’Israel per combatre el BDS, aquestes resistències de l’adversari ens indiquen que anem pel camí correcte.

Vincular-se amb nosaltres és fàcil, poden trobar-nos de seguida mitjançant Facebook i Twitter. També ens poden seguir pel web, escriure’ns un correu electrònic o venir a les assemblees de cada dimecres!

***

#laInstantània amb Quidditch de la UAB

DSC_0106

Aquesta setmana reprenem #laInstantània amb un dels col·lectius més nous de elDirectori: l’Equip de Quidditch de la UAB. L’Anna, estudiant de Bioquímica, el Marc, estudiant de Sociologia i la Patrícia, també estudiant de Bioquímica, ens contesten algunes preguntes rellevants per tal de poder conèixer millor aquest col·lectiu!

  • Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb l’Equip de Quidditch?

Marc: Nosaltres vam crear l’associació de Quidditch de la universitat fa poques setmanes com la nostra acció més important dins de l’associacionisme, tot i que jo, per la meva part, abans de la universitat no havia format part de cap altra associació. La idea original de crear un equip de Quidditch va ser meva i d’un amic i vam intentar difondre-la a les nostres respectives classes fins a formar el grup que som ara.

Ana: Jo estava interessada en afegir-me a un col·lectiu, però vaig parlar amb el Marc de crear-ne un de nou, i vam adonar-nos que no hi havia cap equip de Quidditch.

  • Quanta gent constituïu el col·lectiu? Com funcioneu internament?

Com que és un col·lectiu molt nou, encara som pocs. El vam formar fa unes setmanes i ara mateix som set persones, la majoria de Ciències.

  • Quin és l’objectiu principal del’Equip de Quidditch?

Marc: La idea és desenvolupar l’esport des de la universitat, igual que ho fan en altres universitats, aprendre a jugar-hi i promoure l’esport.

Ana: Vam agafar la idea dels Estats Units, perquè allà existeixen lligues universitàries de Quidditch. Doncs, ens semblava una bona manera de començar.

  • Pròximament, quines activitats/accions teniu previstes?

Patricia: Primer de tot volem entrenar, perquè saber jugar al Quidditch no és fàcil. Començaríem de zero. També ens agradaria contactar amb altres equips de Catalunya per fer partits.

Encara no hem jugat cap partit, estem esperant que vingui més gent per poder fer-ho. A més a més, un atractiu del Quidditch és que l’equip pot ser mixt. Les normes oficials de l’esport, tot i que no està institucionalitzat, contempla aquest aspecte. De fet, els equips han de tenir paritat, màxim 4-3 per cada gènere. Un partit de Quidditch consistiria en l’enfrontament de dos equips que han d’aconseguir el màxim de punts possibles ficant la pilota als cercles. La idea barreja esports com  el futbol, rugby i handbol, però li suma el handicap de portar l’escombra o un pal a la ma, en el lloc de la escombra voladora.  La finalitat d’aquest pal és recrear la literatura. A més a més dels que fan els gols i els qui protegeixen els cercles, hi ha altres persones que persegueixen l’snitch, que en aquest cas és un jugador, i si el pots atrapar guanyaries el partit.

  • Em podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres us agradaria que milloressin?

(-) Com que som un col·lectiu molt nou, encara hi ha molt poques coses concretades. No hem jugat cap partit, per exemple, i de moment només entrenem.

(+) Conèixer gent i formar un grup. Es fa molta pinya i es pot estar en contacte amb persones d’altres universitats. Per la gent que ve de fora és una bona forma de veure quines oportunitats t’ofereix la universitat.

 (-) Implicar-se en qüestió de recursos i dedicació, és temps que has de destinar i per això t’ha d’agradar el que fas.

(+) Hi ha una lliga mundial de Quidditch, cada vegada hi ha més equips, universitaris o no. Es pot dir que es un esport en auge.

  • Breument, què li diríeu a algú per tal que vingués a l’Equip de Quidditch?

La idea atractiva és la de provar una cosa completament nova sense massa disciplina com en altres esports. Es faria esport al mateix temps que ens ho passaríem bé. A més a més, a tots el fans de Harry Potter els hi agradarà.

***

#laInstantània amb CRUAB

DSC_0337

Aquesta setmana a #laInstantània tenim amb nosaltres el Daniel, secretari de la junta del col·lectiu d’estudiants CRUAB, estudiant de biotecnologia i, també, l’Eric, vocal de la junta i estudiant del Grau en Comunicació Audiovisual.

  • Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb CRUAB?

Daniel: Abans de CRUAB, vaig estar vinculat amb una associació de joves LGTB, però ho vaig anar deixant per falta de temps. Després, ara ja fa un any i mig, vaig començar amb CRUAB com a membre, tot i que formo part de la junta des de fa un curs.

Eric: Jo estic des de fa sis anys de voluntari en una entitat que es dedica a recaptar diners per tal de poder-los després donar a diferents ONG. A l’Autònoma, amb CRUAB, ja fa tres anys que hi sóc, però com a membre de la junta en fa dos.

  • Quanta gent constituïu el col·lectiu?; Com funcioneu internament?

Eric: Podem comptar-ho de diferents maneres. Pel que fa als membres totals, som 500. Els membres actius, en canvi, són 150 i els membres més implicats són, aproximadament, uns 40.

Daniel: En relació al funcionament, però, és important destacar la junta, que és de caràcter administratiu principalment. Aquesta està constituïda per un/a president, vicepresident, secretari, tresorer i després quatre vocals. La proposta, selecció i organització d’activitats, no obstant, es fa entre tota la gent que hi vulgui participar.

  • Quin és l’objectiu principal de CRUAB?

Daniel: L’objectiu més gran és el d’enriquir-se, difondre i donar a conèixer tot allò que té a veure amb l’oci alternatiu. Els jocs de rol i de rol en viu, els jocs de taula i de cartes, entre d’altres, són protagonistes. Partim de la base que darrere totes aquestes activitats hi han continguts pedagògics i educatius a transmetre a la gent que hi estigui interessada.

Eric: També, val a dir que, el nostre, no és que sigui un món petit, però sí que està enfocat a un col·lectiu de gent molt específic. Llavors procurem que aquest món s’estengui a més gent, i no es quedi en els cercles de sempre. Que la gent es conegui i interactuï tothom amb tothom. L’Hotel d’Entitats en aquest sentit és un molt bon espai per a nosaltres.

  • Pròximament, quines activitats/accions teniu previstes?

Tenim activitats anuals com ara les Nits Lúdiques que enguany s’estan portant a terme. També, les Jornades del CRUAB, la participació a la FMUAB o a Sant Jordi. També cal remarcar tots els tornejos, “crolònies”, sopars…

  • Em podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres us agradaria que milloressin?

(+) Coneixes gent que està interessada en coses que a tu t’han agradat des de sempre, i que, a més a més, les vol compartir amb tu. Pots ser tu mateix, et sents integrat, còmode, quelcom que facilita que puguin convertir-se en persones molt importants per a tu.

(+) Tenim una ludoteca amb més de 50 jocs, bons i cars, i als quals normalment no tothom hi té accés.

(-) Ens agradaria disposar de més espai. A vegades ens quedem curts.

(-) Costa que la gent participi i s’impliqui, també que la informació circuli més enllà del cercle de gent que des de sempre s’ha interessat per aquests temes.

  • Breument, què li diríeu a algú per tal que vingués a CRUAB?

Nosaltres el que sempre diem és que vinguin, que ho provin, i si els agrada… que s’apuntin al CRUAB! Tothom hi és benvingut!

Ens poden trobar en persona a l’Hotel d’Entitats (cada dia, més o menys d’onze a set de la tarda). També poden trobar-nos al Facebook i seguir la nostra pàgina web!

***

#laInstantània amb Amnistia Internacional

DSC_0121.JPG

Avui #laInstantània es troba amb la Mireia, estudiant de tercer de Ciències Polítiques i el Peter que ja fa quart del mateix Grau. Tots dos són membres d’Amnistia Internacional dins de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb Amnistia Internacional?

Peter: Jo vaig començar fa un curs, ja que vaig veure un cartell on s’anunciava una xerrada informativa d’Amnistia. No en tenia massa idea, però em cridava l’atenció, i hi vaig voler assistir.

Mireia: En el meu cas, jo ja coneixia Amnistia, però no n’he format part fins fa un any.

  • Quanta gent constituïu el col·lectiu?; Com funcioneu internament?

Actualment el col·lectiu està constituït per 5 persones. Estem en un moment que ens urgeix trobar nous activistes. Nosaltres hem decidit tirar endavant el projecte, faltava una continuïtat. Ens trobem davant un canvi generacional de persones i vam voler assumir aquesta responsabilitat i deixar també les bases per tal que l’associació pugui seguir quan nosaltres no hi siguem.

  • Quin és l’objectiu principal d’Amnistia?

Amnistia té dos vessants, la de la investigació i la de l’activisme. Mitjançant la investigació es fan informes d’algunes situacions on els drets humans s’han vist vulnerats, a partir d’enviar equips d’investigació. Aquests informes fan possible recopilar proves contundents que donin compte d’aquestes situació per tal de, posteriorment, demanar responsabilitats als diferents governs. La responsabilitat, però, s’exigeix mitjançant l’activisme, que és l’altra branca amb la qual nosaltres estem més vinculats.

Amnistia Internacional treballa pel dret a la veritat i la justícia, per la desaparició de les desigualtats i les discriminacions, abraçant un ventall de qüestions molt ampli. Per exemple, l’atenció a les víctimes d’abusos greus, la cerca de la dignitat de les persones pobres, l’abolició de la violència de gènere, combatre el comerç d’armes, l’ajuda als refugiats i exiliats, entre d’altres.

Ara bé, tot ho fa basant-se en la Carta dels Drets Humans de les Nacions Unides. És en aquest sentit que l’organització es troba més institucionalitzada.

  • Pròximament, quines activitats/accions teniu previstes?

Fem cinc accions prioritàries al llarg de tot l’any, de moment en portem dues, una la de la defensa del dret a l’habitatge i contra els desnonaments. I l’altre, la del 10 de desembre, que és la del dia internacional dels drets humans. Unes iniciatives que s’expressen en accions concretes que es pacten entre tots els membres d’Amnistia, en el nostre cas membres estudiants o treballadors de la UAB.

  • Em podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres us agradaria que milloressin?

(-) Si no estàs molt interessat en formar part d’una associació, pensem que la informació no acaba d’arribar a tothom. Costa fer arribar la informació d’una manera eficaç.

(-) Sovint, per exemple, es relaciona Amnistia amb aspectes molt concrets, i es pot pensar que deixa de banda tot el ventall de temàtiques que tenen a veure amb l’assoliment dels drets humans. No obstant, això no és així, quan t’informes i comences a implicar-te a l’associació veus que es tracten temes de tot tipus, tant de caràcter col·lectiu com individual. I que es fa un balanç entre qüestions concretes i aspectes globals.

(+) Amnistia Internacional és una ONG independent, cosa que vol dir que no es finança a partir de subvencions de l’Estat ni a través de donacions d’empreses privades, sinó que se sustenta a partir de les aportacions dels més dels més de 72.000 socis d’arreu del món. Això és positiu ja que ajuda a mantenir l’objectivitat a l’hora d’analitzar i resoldre una problemàtica.

(+) Es tracta de pensar els drets humans a tot el món, i des de la universitat. Amnistia proporciona formació en drets humans, formant-te com a activista. És a dir, ens donen eines no només per enriquir-nos intel·lectualment, sinó també per saber utilitzar aquestes eines en el nostre dia a dia i entorn més proper.

  • Breument, què li diríeu a algú per tal que vingués a Amnistia?

Amnistia t’ajuda a expandir el teu camp de visió en relació al coneixement dels drets humans, cosa que serveix per ajudar els altres però també a una mateixa. La nostra frase és “El món pot canviar, però no canviarà sol!”

Per a més informació no dubteu en seguir-nos al Facebook, donar un cop d’ull a la nostra web http://www.amnistiacatalunya.org/paginas/ o enviar-nos un mail a uab@amnistiacatalunya.org!

***

#laInstantània amb Resilients

DSC_0137

A #laInstantània d’aquesta setmana, dos membres de l’associació Resilients, el Francisco i la Tebiba ens obren les portes del seu col·lectiu i ens expliquen de manera molt gratificant què fan i per què.

  • Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb Resilients?

Hem col·laborat anteriorment amb altres associacions, però no d’una manera tan directe com ho fem ara amb Resilients, on el grau d’implicació és molt alt. Tots dos formem part del col·lectiu des que aquest es va constituir, a començaments de l’estiu 2015.

  • Quanta gent constituïu el col·lectiu?; Com funcioneu internament?

Som 4 persones (nosaltres dos, la Ruth i l’Alexander), tot i que hi col·labora més gent. Hi ha altre gent que ens ajuda, però la càrrega general la portem nosaltres quatre. Per sort, cada un de nosaltres és molt bo en algun aspecte (comunicació, representació, informàtica, aspectes administratius, etc) i ens complementem bé.

  • Quin és l’objectiu principal de Resilients?

Vam trobar que hi havia moltes associacions dedicades o enfocades a la diversitat funcional. La majoria estan especialitzades en alguna diversitat funcional concreta, i d’altres són més generals. Tant unes com altres, però, posen el focus central en el vincle entre la diversitat funcional i el món laboral. És a dir, l’objectiu és que la gent amb diversitat funcional pugui trobar feina i sentir-s’hi bé.

Ara bé, nosaltres pensem que hi ha un abisme entre la diversitat funcional i la societat en general. Més concretament, hem vist com sovint la gent sense cap dificultat reconeguda no sap tractar amb gent amb diversitat funcional. Això es deu al fet que mai a la seva vida ha conegut a cap persona amb discapacitat funcional, ni, sobretot, cap parent. En canvi, majoritàriament, les persones més predisposades a estar amb gent amb diversitat funcional és perquè sí han viscut experiències semblants, i, per tant, tenen més facilitat per empatitzar amb totes aquestes qüestions.

El que nosaltres volem, el nostre principal objectiu, és poder ajuntar gent amb diversitat funcional amb gent sense diversitat funcional. Ho fem a la universitat perquè creiem que és un reflex en miniatura de la societat en general. La finalitat és que tan uns com altres interactuïn i coneguin les realitats mútues. Per tal de sortir dels prejudicis que hi ha entorn d’aquestes qüestions, tenir present que el fet que es tingui una discapacitat no vol dir que es sigui una discapacitat.

Així, aconseguirem que tant quan s’està a la universitat, com quan la gent de la universitat surt d’aquest entorn, sàpiga relacionar-se amb el món de la diversitat funcional. Que no tingui por, que no ens tractin com a extraterrestres ni nosaltres a ells com ignorants.

Reivindiquem que existim i que no som diferents de qualsevol altra persona amb les seves rareses i virtuts.

  • Pròximament, quines activitats/accions teniu previstes?

Ara estem fent l’agenda. Fem diversos tipus d’activitats. Per exemple, organitzem sortides, tallers, com ara el de sexualitat o el de gènere, també oferim un curs de llenguatge de signes, també dediquem algunes hores a fer suport a nivell d’estudis/acadèmic, o a nivell emocional/personal.

Nosaltres, estem aquí sempre perquè les persones amb diversitat funcional (de qualsevol tipus), tinguin un punt de recolzament. Per això, un dia a la setmana estem al Centre de Recursos per a Col·lectius o a l’Hotel d’Entitats, i totes aquelles persones que ho desitgin poden venir i nosaltres els intentem ajudar amb la nostra experiència acadèmica, o parlar amb ells si necessiten desfogar-se perquè estan desanimats o simplement volen conèixer què poden fer ells.

L’activitat d’aquest dijous 3 de desembre és important, està vinculada amb el dia internacional de les persones amb discapacitat. Aquest dia hi haurà molts actes, i nosaltres, com que som l’única associació dedicada a la diversitat funcional dins de la UAB, hi participarem molt activament. Farem una conferència, i un joc, que és un trivial relacionat amb la diversitat funcional i on el guanyador tindrà un premi. Finalment, sortejarem la panera de Nadal (aquests dies es poden comprar les paperetes al centre de Recursos), alhora que tindrem l’ocasió de sentir un concert d’InDivers, un grup de música de persones invidents.

  • Em podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres us agradaria que milloressin?

L’associació ens ha aportat molt, hem conegut gent molt maca, que ens enriqueix , a nivell emocional i també en relació als nostres coneixements. Ens ajudem i fem pinya. Les reunions entre nosaltres són molt divertides i amenes tot i ser intenses i productives.

A vegades, però, aquest mateix fet ens fa dispersar-nos. Tenim moltes idees, som molt artistes, però al final no concretem prou. El que normalment es trigaria una hora en fer-se, a nosaltres ens costa una mica més…, això, quan tenim sobrecàrrega de feina dificulta que puguem fer les coses ràpid.

  • Breument, què li diríeu a algú per tal que vingués a Resilients?

Que vinguin, que s’ho passaran bé i que no guanyaran només un grup des d’on reivindicar-se com a persones, sinó també bones amistats, formar part d’un grup i conseqüentment sentir-se partícip del món. La frase seria “No t’excloguis, volem que formis part de nosaltres, perquè nosaltres ens sentim part de tu!”.

Els esperem amb els braços oberts i ens poden trobar tant a Facebook, a Twitter, escrivint-nos un mail a resilients.assoc@gmail.com o amb una trucada al 648 73 99 31!

***

#laInstantània amb Ganàpies

DSC_0111

Aquesta setmana a #laInstantània tenim un dels col·lectius més coneguts i estimats de l’Autònoma. Sí, són la colla castellera Ganàpies de la UAB. La Laura, estudiant de Biologia Ambiental i presidenta de Ganàpies, i l’Àlex, que cursa el grau en Economia i ocupa el lloc de cap de colla, ens contesten algunes preguntes rellevants per tal de poder conèixer millor aquest col·lectiu!

  • Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb Ganàpies de la UAB?

Àlex: Potser Ganàpies és un col·lectiu una mica diferent respecte a d’altres. Hi ha dos tipus de persones, les que ja fan castells, i saben que hi ha una colla aquí, i entren a la universitat i s’hi apunten, i els que entren des de zero, perquè volen conèixer gent, per exemple. En el meu cas, jo ja era casteller, i vaig venir perquè, a part de tenir-hi algun amic, volia venir a fer castells.

Laura: En el meu cas, jo no era castellera, però com que estudio a la Facultat de Ciències i assajaven a la gespa… doncs simplement passant, un dia m’hi vaig apuntar.

  • Quanta gent constituïu el col·lectiu?; Com funcioneu internament?

Nosaltres estem molt organitzats. Tenim una junta, amb una presidenta i tot el seu equip, i tenim, també, l’equip tècnic, amb un cap de colla i tot l’equip, que coordinen els assajos. Després hi han les persones que participen activament a assajos, festes, etc., que calculem que són unes 150 persones. Aquests últims anys hem tingut un “boom” de gent. Cosa que ens encanta.

  • Quin és l’objectiu principal de Ganàpies?

Àlex: Té molts objectius. Suposo que el principal és conèixer gent i passar-s’ho bé, matar les hores que no tens res a fer, o que sí que tens coses a fer, però no les fas perquè no estàs prou motivat… Sobretot conèixer gent i passar l’estona, a banda de fer castells, és primordial.

Laura: Realment… els castells són l’excusa per conèixer gent d’altres facultats, i participar de la vida a l’Autònoma. No som una colla castellera per fer únicament castells… Sinó per sentir-nos una mica més integrats a la universitat.

  • Pròximament, quines activitats/accions teniu previstes?

Àlex: Aquest curs hem participat a la FM UAB. A nivell d’actuació castellera, vam fer un pas endavant, vam aconseguir un pilar de sis amb folre, que no l’havíem fet mai. I, a banda de l’actuació, també vam participar de la festa, a la barra.

Laura: Teníem paradeta, i aquest any ha estat diferent… Normalment érem conscients que si nosaltres muntàvem una paradeta a la UAB, qui vindria serien els propis membres de la colla i els quatre amics. I aquest any hi havia molta gent que venia a la nostra paradeta, que no tenia res a veure amb el món casteller. En aquest sentit va ser molt positiu, perquè ens vam adonar que a poc a poc ens anem obrint més a tothom, vulgui fer castells, o no.

Pel que fa a les properes activitats… Ara comencem les diades castelleres universitàries. Aquí a la UAB, que és la nostra, és el 3 de desembre, i venen els Passerells del Tecno Campus de Mataró, els Engrescats de la URL, i els Grillats de Castelldefels, que són tres altres colles castelleres universitàries. És una actuació que fem per compartir els castells, que són l’afició que tenim en comú amb les altres universitats, però també la fem perquè la gent de l’Autònoma ens conegui i pugui apropar-se més al món casteller.

  • Em podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres us agradaria que milloressin?

(-) Doncs, resulta que som a la universitat, on es ve principalment a estudiar, això fa que no se’ns faciliti poder participar en aquest tipus de col·lectius. Per exemple, si tenim algun assaig important o diada, normalment no ens faciliten la modificació d’horaris. El que acaba passant és que depèn absolutament del professor.

(-) Actualment hi ha molts més col·lectius, abans destacàvem més.

(+) La gent que coneixes, et fas amb moltes persones que en altres situacions no coneixeries. Per a nosaltres és un dels motius per venir a la universitat i, també, a classe. Acaba sent el millor de la universitat.

(+) Els valors de la colla Ganàpies, que acostumen a ser els compartits amb altres colles i passen per remarcar que tots junts aconseguim reptes. Aquests valors uneixen a les persones del col·lectiu d’una manera diferent, particular, encara que ni millor ni pitjor que les dels altres col·lectius.

  • Breument, què li diríeu a algú per tal que vingués amb Ganàpies?

Vine i prova-ho, perquè t’hi quedaràs! Nosaltres serà el que esperarem! Que vinguin, ho provin i vegin l’ambient que hi ha, sàpiguen o no fer castells. La gent se t’apropa, et vol conèixer a tu, et vol ensenyar a fer castells. La gent vol fer amics a Ganàpies i és un col·lectiu on la gent és molt oberta, amb un sol assaig ho notes.

Tenim ganes que la universitat ens vegi com un col·lectiu obert a participar en totes les activitats de la universitat i això ho volem seguir fent sempre que ens ho proposin! Així com, també, ens encanta col·laborar amb altres col·lectius i en general amb tothom qui ho vulgui!

Dimarts i dijous de 13 h a 15 h ens podreu trobar a la gespa de ciències! I també podreu trobar-nos al Facebook!

***

#laInstantània amb Mentens

DSC_0021

Aquesta setmana us presentem un nou col·lectiu de elDirectori. S’anomenen Mentens i venen amb moltes ganes d’ensenyar i d’aprendre. A continuació, la Cristina, l’Ivan, l’Elisa i el Robert (quatre estudiants de tercer curs de Nanociència i Nanotecnologia de la UAB) ens explicaran una mica com funcionen com a grup.

  • Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb Mentens?

Tots hem estat vinculats a altres associacions des de fa temps, però d’una manera més “superficial”, la diferència és que amb el grup Mentens ho hem fet pel nostre propi peu, ja que ha estat un col·lectiu creat i impulsat per nosaltres.

El col·lectiu sorgeix d’un grup d’amics de classe, amb la finalitat de millorar les habilitats d’expressió en públic ja que era una qüestió que ens preocupava. Vam veure que era un projecte molt interessant i que el que ens calia era fer-lo oficial, portar-lo més enllà de les nostres vides personals. Volíem arribar a més gent, però també ens serviria per implicar-nos seriosament i no perdre l’impuls del principi, mantenir la força.

  • Quanta gent constituïu el col·lectiu?; Com funcioneu internament?

Actualment el col·lectiu el conformem onze persones, però nosaltres quatre ens definim com un nucli.

  • Quin és l’objectiu principal del vostre col·lectiu?

Elisa: La primera paraula creiem que és comunicació. Ens vam adonar que una de les carències que tenim les persones en general a l’hora de transmetre missatges és que ens costa molt utilitzar bé les paraules i també utilitzar correctament el llenguatge no verbal. Tan a nivell de formació personal com laboral són aspectes rellevants a tractar.

Ivan: L’idea és poder comunicar-nos de manera correcta a tots els nivells.

Cristina: Es tracta de fixar-se en tots els aspectes de la comunicació tan el del discurs, com el de la ponència, etc.

Elisa: D’altra banda, no es tracta només d’aprendre a comunicar sinó d’entendre com es comunica la gent, és a dir, tot allò que té a veure amb la psicologia del llenguatge. Creiem que la comunicació està a tot arreu i s’expandeix a totes les àrees de la nostra vida.

Robert: A nosaltres com que fem una carrera de ciències aquestes qüestions no ens les posen com a primordials, però, en el nostre dia a dia, ho hem trobat molt necessari ja que fins i tot per una conversa quotidiana pots necessitar d’aquestes eines i aprenentatges.

Des de la base i de manera col·lectiva, encara que no en tinguem molta idea, volem arribar a generar aquest coneixement que en certa manera cadascú se l’adapta a les seves necessitats i interessos. És a dir, no es tracta d’imposar una única manera de fer, sinó de trobar diverses maneres per poder arribar a assolir el propòsit de la bona comunicació.

Ivan: Anar a xerrades i a classes que tractin aquesta temàtica és una de les potes importants del grup, ja que la formació resulta sempre necessària, no obstant, el que més ens interessa és provar coses noves, tenir un espai perquè cadascú pugui experimentar com se sent còmode quan ha de fer, per exemple, una exposició oral. La qüestió és assajar, errar, agafar-ne les coses bones i treure’n les dolentes.

  • Pròximament, quines activitats/accions teniu previstes?

Cristina: Com ja hem dit, una de les funcions del col·lectiu és la de localitzar i poder organitzar-nos per assistir a totes les ponències (conferències, xerrades, cursos, etc), que estiguin vinculades amb el món de la comunicació. Per exemple, a les darreres xerrades a les que vam assistir tractaven les estratègies de màrketing, de com vendre un producte. Nosaltres, tot i que no estiguem especialitzats en aquest camp, vam agafar d’aquí les eines que creiem que ens podrien servir. I, així, anem fent una espècie de “carpeta de recursos”.

També, cada setmana (a vegades cada dues, depenent de la disponibilitat), fem una exposició entre nosaltres, de manera que puguem autoavaluar-nos i compartir estratègies.

Robert: Consisteix en que alguns de nosaltres ens preparem una exposició, del tipus i la temàtica que es vulgui, la gràcia és anar canviant ja que hem de ser capaços de defensar qualsevol cosa. Un cop es fa l’exposició, que dura entorn uns deu minuts amb l’opció de ser gravats o no, en valorem entre tots els aspectes positius i negatius. L’objectiu és millorar, no només la persona que exposa sinó totes les que hi hem assistit.

Ivan: El nostre mètode d’aprenentatge es resumeix en una frase: suplir les carències expressives d’uns amb les habilitats dels altres.

Elisa: Una de les últimes coses que hem fet és donar-nos a conèixer a la Festa Major de l’Autònoma on vam voler posar una barra. I, pròximament assistirem al II Festival de Jornades de Filosofia de Barcelona. La idea és que cadascú vagi proposant activitats sobre la marxa, tot i que no cal que hi assistim tots.

  • Em podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres us agradaria que milloressin?

(+) El mètode d’aprenentatge. Compartim i creem coneixement col·lectiu. Estem fent un trencament amb el que s’esperaria de nosaltres. Som estudiants de la universitat de ciències i duem a terme un projecte d’humanitats des d’un mètode d’aprenentatge gens jeràrquic, com seria el clàssic “professor/alumne”. Sortim dels patrons clàssics d’ensenyança i treballem més a nivell de taller. També perquè no volem patrons estrictes, plantilles preelaborades, que no serveixen, ja que no les arribes a interioritzar.

(+) Ens enriquim a molts nivells, no únicament aprenem a comunicar sinó que també ens interessem per investigar sobre temes que ens interessen i que en altres contextos no ens deixarien estudiar. Tanmateix, som un col·lectiu que es relaciona directament amb la cultura, per exemple amb el teatre.

(-) Som un col·lectiu molt nou. Estem encara en el procés crear les bases i assentar-les.

(-) No som experts, no som un col·lectiu de gent experta, però tenim moltes ganes d’aprendre i d’apoderar-nos.

  • Breument, què li diríeu a algú per tal que col·laborés amb Mentens?

La pregunta que llencem és, et saps comunicar? Creus que podries millorar? Fem una crida perquè la gent provi si amb nosaltres es sent a gust. Saber comunicar és la base de qualsevol persona que viu envoltada de gent. Podem tenir idees meravelloses però si no les sabem comunicar… acaben morint.

***

#laInstantània amb Swing UAB

DSC_0418

A #laInstantània d’aquesta setmana us presentem l’Ignasi, estudiant de Física i Matemàtiques i l’Andrea, que cursa el Grau d’Economia a la UAB. Tots dos són excel·lents ballarins i membres fundadors del col·lectiu Swing UAB, que forma part de elDirectori (registre del teixit associatiu de la UAB). No us perdeu què ens expliquen…!

  • Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb Swing UAB?

IGNASI:

Fins aquest any no hem engegat el projecte Swing UAB, abans -ni l’Andrea ni jo- havíem participat massa en el món associatiu, no obstant això, la idea ve de temps enrere.

Tot va sorgir arran d’haver tingut l’oportunitat de cursar un Erasmus a Anglaterra. El Swing ja m’agradava però en aquella universitat amb molta tradició associacionista vaig topar-me amb una associació especialitzada en Swing. La meva vivència allà, que en gran part va consistir en col·laborar contínuament amb aquelles persones, em va fer agafar la idea i desitjar que hi hagués quelcom semblant a l’Autònoma quan jo tornés. D’aquí que decidíssim muntar Swing UAB amb la intenció de fer arribar el swing a tota la comunitat.

ANDREA:

Quan l’Ignasi va tornar d’Anglaterra em va proposar a mi, juntament amb altra gent que ell coneixia, que participés i l’ajudés a tirar endavant el projecte, personalment ho vaig trobar molt bona idea i no vaig dubtar en afegir-m’hi.

  • Quanta gent constituïu el col·lectiu?; Com funcioneu internament?

ANDREA:

L’Ignasi i jo som els principals encarregats de tirar endavant el col·lectiu. No obstant això, hi ha quatre membres més que ens ajuden activament, preparant les classes, fent promoció, etc. A part, també hi ha la gent que va venint a classe. Algunes són més constants i d’altres menys, però sempre acostumem a ser unes 10 persones i, a vegades, hem arribat a poder formar 8 parelles (normalment de noi-noia amb opció de canvi).

  • Quin és l’objectiu principal del vostre col·lectiu?

IGNASI:

L’objectiu és que el Swing arribi a molta gent. Tot i que sabem que no a tothom li agrada, tenim el convenciment que és un ball molt atractiu i divertit tant per practicar-lo com per veure’l. Així, totes aquelles persones que  pensin/sentin com nosaltres, o tinguin una mínima curiositat, amb el nostre col·lectiu poden apropar-s’hi, provar-ho.

La nostra intenció és la de fer existir en el temps un grup estable per poder fer balls regularment, i que la gent que estudia a la UAB i no disposa de massa temps, en comptes d’anar a Barcelona pugui venir aquí a aprendre i practicar el ball, amb la intenció, també, de desconnectar una estona.

  • Pròximament, quines activitats/accions teniu previstes?

ANDREA:

Fins ara hem fet diverses actuacions: al pont dels Ferrocarrils, a la Facultat de Dret, a la Plaça Cívica, aquesta última va ser la més important en quant a assistència i expectació, va venir gent que ja en sabia i vam poder fer una exhibició més ampla.

Tanmateix, destaquem el dia 28 d’octubre per la festa de la Facultat de Comunicació i el 5 de novembre, per la festa major de la UAB, on es van mostrar diverses coreografies que portàvem assajant a les classes setmanalment i on es va invitar al públic a participar, com una classe oberta.

Finalment, però, el més rellevant són les classes convencionals que impartim membres del propi grup. Es fan cada dimecres a les 17.00h a la Sala d’Actes i cada dijous a les 14.00h a la Sala d’Assaig 2 de l’Edifici l’Àgora.

  • Em podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres us agradaria que milloressin?

IGNASI:

(+) Donem classes d’iniciació al Swing per un preu molt simbòlic de 5 euros. Això no s’acostuma a trobar, els cursos a Barcelona o a Sabadell són molt cars. En aquest sentit és una oportunitat real.

(+) El swing és un ball diferent de la resta, és un ball distès que fa que t’ho passis inevitablement bé. Amb altres paraules, un estil que, tot i tenir una tècnica acurada, és informal i permet anar canviat de parella i relacionar-te amb molta gent.

(-) Les classes sempre han de ser acollidores alhora que útils, no s’han de convertir en un lloc d’esbarjo ni tampoc en trobades per repetir passos. Nosaltres no som professors professionals però sabem els passos i els volem compartir creant el millor ambient. Hem de saber transmetre confiança i coneixements de manera equilibrada i simultània.

(-) Es necessita temps, les persones que tirem endavant el col·lectiu hem d’aconseguir arribar a més gent, ja que es fa difícil que aquest sigui conegut per tota la universitat. La promoció sempre ha de ser molt intensiva.

  • Breument, què li diríeu a algú per tal que formés part de SWING UAB?

ANDREA:

El col·lectiu està dirigit a tothom. Tant per la gent que ja sap ballar Swing, com per aquella que no ho ha provat mai. Si ja en saps, tens un grup on anar a ballar i conèixer gent. Si no, tens l’oportunitat de fer-ho. No només mostrem balls i els fem visibles, sinó que permetem que tothom els practiqui i se’ls faci seus. No es tracta únicament de veure, sinó també de fer i saber, així, si veritablement t’agrada.

Per qualsevol cosa ens agradaria que no dubtéssiu en contactar amb nosaltres a través del 650873536 o de la nostra pàgina de Facebook on podreu seguir les notícies més rellevants i donar un cop d’ull a totes les imatges i vídeos de Swing UAB. Us hi estem esperant!!

***

#laInstantània amb AIESEC

DSC_0016

El nou projecte #laInstantània arriba per fi a El Blog del Directori. En aquesta primera publicació ens acompanyen: el Miquel, estudiant de Genètica; el Ricard, que cursa la carrera d’ADE en anglès; i el Jordi, estudiant del Grau en Administració d’Empreses-Dret. Tots tres han volgut parlar-nos sobre la seva experiència associativa que, fins al moment, ha anat estretament lligada al col·lectiu AIESEC, integrant de elDirectori (registre del teixit associatiu de la UAB).

• Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb AIESEC?

JORDI: Pel que fa a mi, vaig començar a formar part d’AIESEC l’octubre de 2013. En el meu cas, es podria dir que vaig conèixer l’associació a través del boca a boca, tenia molt bones referències. Enguany farà dos anys que hi sóc, i n’estic satisfet, sobretot pel fet d’haver pogut portar els coneixements teòrics assolits a la universitat al món laboral.
RICARD: Fa dos anys que formo part d’AIESEC. Per a mi conèixer cultures, i estar en contacte amb altres països era i segueix sent una de les motivacions principals per treballar amb aquesta organització.
MIQUEL: Jo vaig començar amb AIESEC l’octubre de 2014, fa un any que en formo part. Gràcies a AIESEC, en aquest temps, he pogut seguir creixent professional i personalment, col·laborant amb múltiples projectes.

• Quanta gent constituïu el col·lectiu?; Com funcioneu internament?

AIESEC és una organització internacional de joves professionals present a més de 125 països de tot el món. Ha crescut de manera exponencial en els últims anys i actualment són un total de 100.000 membres i 1.000.000 Alumnis -gent que ha passat per l’organització-. Concretament, però, a l’Autònoma fa 40 anys que es treballa i el comitè de Bellaterra està constituït per 35 persones.
Així, pot afirmar-se que AIESEC té molt pes a nivell internacional i cada vegada més a nivell espanyol.

L’organització s’estructura de manera jeràrquica. Cada persona quan entra a formar part d’AIESEC té un càrrec com a membre que està posicionat en un programa de l’organització. Després, tens la possibilitat d’anar escalant posicions, a través de molta preparació i de les votacions democràtiques.
No obstant, no ens cansem de repetir que totes les persones són indispensables per tirar endavant l’organització, el treball en equip és fonamental per a nosaltres.

• Quin és l’objectiu principal del vostre col·lectiu?

El 1948, després de la II Guerra Mundial, AIESEC neix amb l’ànim d’evitar conflictes bèl·lics i interculturals, la finalitat era aconseguir bones relacions entre països a partir de les xarxes de contacte estudiantil, que afavoreixen els llaços i faciliten el coneixement plural.

Enguany, AIESEC, segueix en aquesta línia però afegeix l’objectiu clar de fomentar el lideratge entre els joves. Cosa que esdevé possible a partir de l’oferta de pràctiques professionals en empreses que l’organització proporciona i a través dels voluntariats. Ambdues opcions es troben sota el paraigües dels Programes d’Intercanvi. Tanmateix, cal destacar també els Programes de Lideratge que AIESEC té per als propis membres.

• Pròximament, quines activitats/accions teniu previstes?

Tenim previst estar presents a la Festa Major de la UAB, a la Plaça Cívica voldrem mostrar les diverses activitats que duem a terme i quins són els nostres programes. També, comptarem amb la col·laboració de persones i membres que relataran les seves experiències.
D’altra banda, el proper 18 de novembre, hi haurà una sessió informativa organitzada juntament amb Treball Campus on es parlarà sobre els intercanvis que ofereix la UAB. “Erasmus Plus” i la “Beca Leonardo Da Vinci” tindran representació però hi haurà un espai dedicat exclusivament a presentar els programes d’AIESEC.

Val a dir que, en els darrers anys, s’ha treballat molt per teixir xarxa dins la pròpia universitat. Hi ha molt bona relació amb les diferents facultats de la universitat i, sobretot, amb la Unitat de Dinamització Comunitària. També, procurem tenir contacte directe amb el vicerectorat d’estudiants. Ens agrada que sempre que ens necessitin puguin comptar amb nosaltres així com també fer-nos conèixer dins de la Comunitat UAB.

• Em podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres us agradaria que milloressin?

(+) Hem après a confiar en nosaltres mateixos. Explotant les nostres aptituds positives i pol·lint-ne les negatives.
(+) Es generen espais que permeten plantejar-te què vols fer després de la carrera.
(+) Hem millorat la capacitat d’organització i la constància amb el treball.
(+) Hem sigut capaços de treballar l’empatia, tant per entendre les persones com per saber fer arribar la informació. Qüestions que tenen molt a veure amb el saber comunicar-se.
(+) L’etapa universitària es fa més dinàmica, hem conegut gent nova i interessant que encaixa amb nosaltres.

(-) Creiem que dins la universitat no se’ns coneix suficient. Hem de trobar noves maneres de fer-nos visibles i que la pròpia universitat ens faciliti la promoció de manera més intensiva.
(-) Es necessita disponibilitat, ja que requereix molta responsabilitat. Dins de les teves hores lliures has d’incloure el treball per al col·lectiu.

• Breument, què li diríeu a algú per tal que col·laborés amb AIESEC?

RICARD: Recordeu que podeu participar com a membres d’AIESEC o com a algú interessat/da en anar d’intercanvi, ja sigui mitjançant pràctiques o voluntariat.
JORDI: Tots els programes d’AIESEC estan destinats a aquelles persones que la vida universitària se’ls hi fa petita, massa curta o monòtona… AIESEC facilita tenir un espai per desenvolupar-se en tots els àmbits de la vida.
MIQUEL: Tothom que tingui neguit per seguir enriquint els seus coneixements acadèmics, així com per poder-los aplicar, que no dubti en venir a veure’ns al Centre de Recursos per a Col·lectius, a escriure’ns a bellaterra@aiesec.es o a seguir-nos via Facebook!

Anuncis